illa

El projecte illa (1) va començar en 2007 com una recerca de la memòria històrica de l'emigració gallega a la ciutat de Barcelona, i a través d'un mitjà específic: la fotografia. La idea principal part d'un retrat de la població gallega a partir d'un nexe conceptual comú en la llengua gallega i catalana constituït per la paraula illa amb tot el que implica dins d'una estructura espacial delimitada i definida en una ubicació específica. Va sorgir també com una forma de reconeixement personal de la similitud de dues llengües, el gallec i el català amb tot el que això implicava entorn a la barreja cultural i la redefinició de la identitat migratòria en l'espai de fora. A partir d'aquest concepte i altres com terra, xarxa, home, dona, percorrer, fixar, vaig iniciar una investigació sobre la migració i el concepte de mobilitat implicat en els canvis vitals, culturals, socials...

La primera part del projecte es va basar en una història de vida d'un home i la seva companya qui després de trenta i cinc anys a Barcelona tornaven a Galicia amb la finalitat d'establir-s'hi definitivament. La formalització en imatges es va fer a través d'un llibre de fotos i text el qual narrava els dos últims dies al seu bar del carrer Ciutat enfront als primers dies al nou bar de Lugo.

La segona part del projecte va derivar en una recerca del paper actiu de la dona gallega en l'emigració, treballant amb dones que van iniciar el seu viatge en les dècades dels seixanta, setanta, (vuitanta, noranta) i que actualment romanen a la ciutat, interessant-me pels motius que van incitar la migració i el canvi que va suposar en varies generacions la relació entre el medi rural i l'urbà. Vaig acostar-me a elles llavors a partir de les seves professions i vaig trobar-me amb tres col·lectius: les castanyeres, les domèstiques i les costureres.

Partint de la informació obtinguda a partir d'entrevistes amb castanyeres, un ofici ja proper a desaparèixer, elles mateixes expliquen com a les zones cèntriques de la ciutat eren un grup organitzat el qual es reunia de tant en tant per a fer sopars i menjars típics gallecs, compartien necessitats i cedien el lloc a altres dones de la seva família quan es jubilaven. Degut al caràcter temporal, aquest treball el complementaven amb uns altres com els serveis de neteja o domèstics, postos (per exemple de gelats), o ingressos d'altres persones integrades al nucli familiar.

L'ús de la fotografia com a testimoni front al canvi constitueix una base d'informació a partir de la qual datem la història de vida de les persones que abandonen el seu lloc de residència per a traslladar-se a altres ciutats on la dinàmica espai-temps comporta a variables que repercuteixen en els seus costums i donen pas a la reformulació identitària a molts nivells. L'objectiu de la meva proposta consisteix en l'anàlisi d'aquest canvi a partir de la mirada fotogràfica, treballant amb fotografies privades de dones que van emigrar a Barcelona en la segona meitat del segle XX, partint d'una metodologia que consisteix en la recerca de la seva última foto realitzada a Galicia i la primera realitzada a Barcelona.

Veure documents relacionats a:
http://www.antropologia.cat/quaderns-e-183

(1) Les fotografies de Nuria Castro Prieto es complementen amb un text de presentació del seu projecte fotogràfic i dialoguen amb un text d'Efrén Legaspi Bouza (inclòs al PDF que es troba a continuació), realitzat per a acompanyar-les, sobre la condició humana de l'emigrar.