Alguns aspectes formals, lèxics i sintàctics de les versions catalanes de «Les Fleurs du mal». Els casos de Xavier Benguerel i Jordi Llovet

Main Article Content

Joan Calsina Forrellad

Tot i la importància artística i històrica de Les Fleurs du mal, de Charles Baudelaire — un dels reculls poètics més importants del XIX—, en llengua catalana no comptem amb gaires traduccions de l’obra. Més enllà d’alguns intents parcials, només disposem de tres versions més o menys completes del text: les de Xavier Benguerel, Jordi Llovet i Pere Rovira. En aquest article, centrarem l’anàlisi en les dues primeres versions esmentades. El nostre objectiu és estudiar els volums de Benguerel i Llovet fent especial atenció als shifts of translation, és a dir, a totes aquelles desviacions que es produeixen entre el text original i el traduït. Indagarem, molt especialment, en els elements formals dels poemes i en l’adaptació que duen a terme cadascun dels traductors.

Paraules clau
poesia, Charles Baudelaire, Les Fleurs du mal, Xavier Benguerel, Jordi Llovet

Article Details

Com citar
Calsina Forrellad, Joan. «Alguns aspectes formals, lèxics i sintàctics de les versions catalanes de “Les Fleurs du mal”. Els casos de Xavier Benguerel i Jordi Llovet». Quaderns: revista de traducció, 2025, vol.VOL 32, p. 187-06, doi:10.5565/rev/quaderns.86.
Referències

ASSELINEAU, Charles (2004). Charles Baudelaire, su vida y su obra. Trad. de Pere Rovira. València: Guada Impresores.

BACARDÍ, Montserrat (1996). «Les “relacions” de Xavier Benguerel». Serra d’Or, 439-440, p. 56-57.

BALLART, Pere (2009). «Ales de gegant». Avui. Cultura, (14 febrer), p. 13.

BAUDELAIRE, Charles (1920). Les Flors del Mal. Trad. Joan Capdevila, prefaci de Josep Farran i Mayoral. Barcelona: Publicacions de La Revista.

BAUDELAIRE, Charles (1926). Flors del mal. Trad. Rossend Llates, il·lustracions de Xavier Güell. Barcelona: Llibreria Catalònia.

BAUDELAIRE, Charles (1967). Charles Baudelaire. Petits Poèmes en prose (le spleen de Paris). París: Garnier-Flammarion.

BAUDELAIRE, Charles (1975). Œuvres complètes. Text establert, presentat i anotat per Claude Pichois. París: Gallimard.

BAUDELAIRE, Charles (1985). Les Flors del Mal. Versió de Xavier Benguerel. Barcelona: Edicions del Mall.

BAUDELAIRE, Charles (1990). Les Flors del Mal. Versió de Xavier Benguerel. Barcelona: Edhasa.

BAUDELAIRE, Charles (1998). Les flors del mal. Versió de Xavier Benguerel a cura de Joan Tarrida. Barcelona: Proa.

BAUDELAIRE, Charles (2000). Les flors del mal. Versió de Xavier Benguerel a cura de Joan Tarrida. Barcelona: Proa.

BAUDELAIRE, Charles (2002). Conseils aux jeunes littérateurs. París: Éditions du Boucher.

BAUDELAIRE, Charles (2005). Les flors del mal. Versió de Xavier Benguerel. Badalona: Sàpiens. «Biblioteca Bàsica d’El Periódico».

BAUDELAIRE, Charles (2007). Charles Baudelaire. Les flors del mal. Presentació, traducció i notes de Jordi Llovet. Barcelona: Edicions 62.

BAUDELAIRE, Charles (2008). Vint-i-cinc flors del mal de Charles Baudelaire. Trad. Pere Rovira. Lleida: Aula de Poesia de la Universitat de Lleida.

BAUDELAIRE, Charles (2010). Charles Baudelaire. Les flors del mal. Presentació, traducció i notes de Jordi Llovet. Barcelona: Edicions 62, labutxaca.

BAUDELAIRE, Charles (2014). Les Fleurs du Mal. París: Librairie Général Française

BAUDELAIRE, Charles (2018). El meu cor despullat. Trad. Pere Rovira. Barcelona: Edicions Proa.

BAUDELAIRE, Charles (2021). Les flors del mal. Trad. Pere Rovira. Barcelona: Edicions Proa.

BENGUEREL, Xavier (1971). Memòries 1905-1940. Barcelona: Alfaguara.

BENGUEREL, Xavier (1974). Xavier Benguerel es confessa de les seves relacions amb La Fontaine, Edgar Allan Poe, Paul Valéry, Pablo Neruda. Barcelona: Selecta.

CALSINA, Joan (2023). «“Une Charogne” de Charles Baudelaire: anàlisi comparada de tres versions catalanes contemporànies». Els Marges, 129, p. 39-57.

CORTÉS, Carles (2018). «Les traduccions de Xavier Benguerel: l’enllaç amb les memòries literàries». A: Oana-Dana BALAS; Xavier MONTOLIU (coord.). Actes del XVIIIè Col·loqui de l’AILLC. Barcelona: IEC, AILLC, Universitat de Bucarest, p. 344-352.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2022). «Catàleg de la xarxa de biblioteques municipals (ALADÍ)». https://aladi.diba.cat/ [Consulta: 12 novembre 2022].

DURAN, Martí (2022). «Baudelaire a Catalunya, entre el desinterès i l’apassionament». Quaderns. Revista de Traducció, 29, p. 193-200. https://doi.org/10.5565/rev/quaderns.69

FERRATER, Gabriel (2010). Les dones i els dies. Barcelona: Edicions 62.

GODAYOL, Pilar (2011). «Jordi Llovet i Pomar». A: Montserrat BACARDÍ; Pilar GODAYOL (ed.). Diccionari de la traducció catalana. Vic: Eumo, p. 300-301.

GUANSÉ, Domènec (1974). «Pròleg». A: Xavier BENGUEREL. Es confessa de les seves relacions amb La Fontaine, Edgar Allan Poe, Paul Valéry, Pablo Neruda. Barcelona: Selecta, p. 13-20.

GUANYABÉNS, Emili (1910). Trasplantades. Barcelona: L’Avenç.

HURTADO, Amparo (2011). Traducción y Traductología. Madrid: Cátedra.

MALLAFRÈ, Joaquim (2000). «Models de llengua i traducció catalana». Quaderns. Revista de Traducció, 5, p. 9-27.

MOLAS, Joaquim (2003). «Sobre la recepció de Baudelaire en terres catalanes». A: Marie-Claire ZIMMERMANN; Anne CHARLON (coord.). Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1, p. 43-69.

PASQUAL, Marta (2023). «“La clôche fêlée” i “Élévation”, de Charles Baudelaire. Quatre propostes de traducció al català». Quaderns. Revista de Traducció, 30, p. 111-125. https://doi.org/10.5565/rev/quaderns.104

POE, Edgar Allan (1945). Le principe de la poésie. Traducció i notes de Charles Bellanger. París: Éditions du Myrte.

PONS, Arnau (2008). «Paraules de farciment». L’Espill, segona època, 29, p. 80-101.

ROVIRA, Pere (2015). Charles Baudelaire, voluntat i embriaguesa. Arts Santa Mònica, Institució de les Lletres Catalanes. 5 de maig. https://www.youtube.com/watch?v=jxV4myv-e_I [Consulta: 12 novembre 2022].

ROVIRA, Pere (2016). Jardí francès. De Villon a Rimbaud. Lleida: Pagès Editors.

ROVIRA, Pere (2021). Charles Baudelaire i Les flors del mal. Centre de Lectura de Reus. 18 de novembre. https://www.youtube.com/watch?v=MFwA4-zweeo [Consulta: 12 novembre 2022].

SALES, Joan (2007). Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor.

TRICÀS, Mercè (1988). «Llegir, interpretar, traduir: la traducció de Les fleurs du mal de Baudelaire, per Xavier Benguerel». Revista de Catalunya, 15, (gener), p. 138-143.