L’Estany de Sils i el setcentista Viatge de Pere Porter a l’infern en la Balada del sabater d’Ordis (1954) de Carles Fages de Climent

Segons1 un cert consens dels estudiosos de l’obra de Carles Fages de Climent (1902-1968), la Balada del Sabater d’Ordis és la millor producció del poeta empordanès publicada en vida de l’autor.2 El llarg poema narratiu es basa en la peripècia vital d’un personatge de carn i ossos, Antoni Iglésias Cels (1875-1943), que fou sabater de la vila d’Ordis i que, havent perdut sis fills dels nou que havia tingut amb la seva dona Francisca Adroguer Rodeja i encara, més endavant, un dels altres tres –a causa del tret d’un fill de bona casa; diuen si va rebre diners per no remenar més el fet–, abandonat de la dona, va perdre el seny i vagarejava pels pobles de l’Empordà, on sovint dirigia la música d’un piano de maneta, d’una cobla o d’una banda militar amb una canya i, segons Fages, pretenia dirigir també la tramuntana.