Sant Bonós i sant Maximià, màrtirs antioquens del segle IV convertits en blanencs el segle XVII

La història documental de sant Bonós (dit també “Bonosi”) i sant Maximià comença l’1 de juliol de 1663 quan Blanes decideix fer-los un vot (promesa, pregària) i inaugurar a l’església parroquial un altar lateral per a la seva veneració. El 21 d’agost, el dia que el calendari celebra la festa dels “santets”, com es coneixen simpàticament en aquesta vila, es convertí també en festa de precepte. El decret fou aprovat per l’aleshores bisbe de Girona, Josep Fageda. Més tard, el 12 de desembre de 1666, el bisbe Josep de Ninot concedí la llicència perquè fossin venerats com a copatrons, títol que ratificà la Sagrada Congregació de Ritus del Vaticà el 10 de març de 1668. Compartien el patronatge amb santa Anna, patrona principal, que des del 1470 té una capella en el que fou l’antic convent de Blanes, avui en mans privades.