Quaderns de El Pregoner d'Urgell

El Canal Auxiliar d’Urgell.

Esteve Mestre Roigé — 2024-06-18

Ara, després de fer una nova recerca, tornem a tractar de nou el tema del Subcanal o Canal Auxiliar de l’Urgell, amb aportacions sobre el primer intent per fer el subcanal, projecte que va fer l’enginyer Domènec Cardenal (1896-1898), les relacions de la Canadenca amb la Societat Canal d’Urgell i l’evolució de les obres de la seva construcció al llarg dels anys 30 del s. XX.

Jocs Florals a Bellpuig, el 1953. Materials.

Ramon Miró i Baldrich — 2024-06-18

Fa poc més d’un any que, un dia, parlant amb els familiars i en bona part convilatans Jaume Barrull i Neus Castellví, em van dir que, de la biblioteca de l’oncle, el canonge Salvador Castellví, tenien una colla de treballs que havien estat presentats als Jocs Florals de Bellpuig, celebrats l’any 1953, en ocasió del Retorn del sant Crist, de Bormio (en realitat, la portada de la nova imatge, realitzada pel professor i escultor Jaume Perelló a Bormio, a semblança de l’antic santcrist, que fou cremat l’any 1936). Van oferir de passar-me’ls per si en volia parlar i és aquest el motiu del present treball.

Els fets d’octubre de 1934 al Pla d’Urgell.

Francesc Rebolledo i Bonjoch — 2024-06-18

Els fets d’octubre va ser un episodi protagonitzat pel president Lluís Companys, quan, el 6 d’octubre de 1934, va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola a causa de la constitució, el 4 d’octubre, d’un govern de la República espanyola en què entrava a formar part la CEDA, partit de dretes i que alguns consideraven antirepublicà i antiautonomista. El govern de la Generalitat ho va considerar un perill per l’estatut català, i en concret per la llei de contractes de conreu, que enfrontava el govern de Catalunya amb el govern central espanyol. A Barcelona va tenir un caràcter bàsicament polític, però en d’altres ciutats catalanes com Lleida, Girona, Vilanova i la Geltrú etc. va tenir un doble caràcter: social i nacional català L’única resistència armada a l’exèrcit espanyol va ser al local de Barcelona del CADCI.1 El CADCI2 era una entitat important, amb més de vint mil associats, estava dirigida per homes d’un catalanisme radical i de tendències revolucionàries.
Però la proclamació va fracassar el mateix dia 6 d’octubre, quan el capità general de Catalunya, Domènec Batet4 es va negar a obeir les ordre de Companys, i va treure les tropes al carrer. Conseqüentment van detindre el govern de la Generalitat, els condemnaren a trenta anys de presó, i es va suspendre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Sobre l’emblema d’un estruç amb ferradura al bec.

Joan Yeguas i Gassó — 2024-06-18

Un estruç amb ferradura al bec i el lema llatí formen part d’un emblema heràldic (també conegut com a divisa). Està compost d’una imatge, sovint enigmàtica, i acompanyada per una frase o llegenda (el lema) que ajuda a desxifrar el significat ocult, sovint en clau moral; al final, en clau literària, també acostuma a tenir un text explicatiu o epigrama, que no trobarem en cap dels casos relacionats amb la família dels Cardona de Bellpuig. Per quina raó usen aquest emblema? Intentarem explicar el context d’on sorgeix aquest motiu i el seu significat.