Le pallium, insigne épiscopal millenaire

Des del segle v i fins a la separació de les Esglésies d'Orient i d'Occident (1054), la marca indumentària distintiva de l'episcopat és la llarga tira de llana blanca que els bisbes porten sobre la casulla. Els grecs l'anomenen omophorion, ομοφοριον, els llatins pallium. Què designen en realitat aquests dos termes? Com va esdevenir aquesta tira una insígnia pontifical per a ús del bisbe, després entre els llatins per a ús exclusiu del papa i dels arquebisbes? És una prerrogativa exclusiva del bisbe de Roma? L'autor proposa estudiar la seva aparició i evolució, ressenyar les peces conegudes, fer l'estat de la qüestió dels estudis publicats i de les nombroses qüestions que suscita avui aquesta insígnia de perdurabilitat exemplar. Les fonts escrites són molt modestes quant a la descripció de la insígnia; el mot pallium, eixit del vocabulari vestimentari de  l'Antiguitat, és  vague i designa vestits diversos; les representacions iconogràfiques són més explícites des d'inicis del segle vi; quant als testimonis, per al primer mil·leni només coneixem el pal·li de sant Cesari d'Arles, conservat com a relíquia i recentment restaurat; a Europa  s'han conservat altres pal·lis fragmentaris datats als segles xi i xii com el de sant Anno (v. 1075), conservat a Colònia. No sabem, tampoc, per què aquesta modesta tira de llana va ser escollida com a signe d'honor ni per què s'ha mantingut de color blanc en l'ús romà, malgrat l'enriquiment  i l'expansió sumptuàries de la indumentària litúrgica des del segle vi.