Els verbs locatius com a variants de verbs de suport

En aquest article discutirem la noció de “carrier verbs” (segons la definició del lingüista americà Zellig Harris) o de “light verbs” (segons la denominació que Otto Jespersen n’havia donat a principi del segle XX). El nostre marc teòric de referència és el lèxic-gramàtica de Maurice Gross, una teoria començada els anys setanta a partir de la sintaxi del francès en les bases matemàtiques ja individuades per a la llengua anglesa per Zelling Harris. Concretament, tractarem de com alguns verbs locatius de l’italià es poden emprar com a verbs de suport (tal com Gross va definir els “light verbs” harrisians) i de com assumeixen el paper sintàctic que els gramàtics grecs i llatins atribuïen a la còpula esse.