Un epònim (del grec, eponymos, que significa "nomenat per" o "a causa de"), segons el Diccionari Enciclopèdic de Medicina, és el nom donat a una malaltia, símptoma o signe, accident anatòmic, intervenció, etcètera, derivat de la persona a qui s'atribueix el descobriment o descripció primera.

Després d'un primer volum publicat el 2004, Josep-Eladi Baños i Elena Guardiola, del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra, tornen a investigar l'origen d'alguns dels epònims més rellevants que ha donat la medicina a Catalunya i que la revista Annals de Medicina ha anat publicant en la seva secció Sense Amnèsia.

Els autors del Quadern de la Fundació Dr Antoni Esteve Eponímia mèdica catalana II van presentar el llibre el passat 24 de maig de 2011 en l'acte de lliurament de premis de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, amb la presència del conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, i del president de l'Acadèmia, Àlvar Net.

Baños i Guardiola van remarcar durant la presentació del Quadern la importància dels epònims catalans, presents en pràcticament totes les disciplines mèdiques. Així, per exemple, el lligament de Gimbernat encara és present en els llibres d'Anatomia, el mètode de Trueta va ajudar a salvar moltes vides i les tècniques de Barraquer han ajudat a milions de persones. L'últim gran exemple és el de la síndrome dels Brugada.

Aquest treball no només recopila 29 epònims metges d'origen català, també ofereix una exhaustiva informació sobre el que es descriu amb l'epònim (ja sigui una tècnica quirúrgica o una estructura anatòmica, etcètera) acompanyada de dades biogràfiques de la persona en qüestió. Finalment, els autors també localitzen la publicació en què es descriu per primera vegada allò que ha estat l'origen del epònim. Si ho desitja, pot sol·licitar un exemplar del quadern a través de la pàgina web www.esteve.org.