Retorn al concepte "socio"

El temps passa i els tècnics, professionals i agents diversos que actuem tant en l’àmbit social com en el cultural, ens trobem ja en la necessitat d’afavorir l’encontre i el diàleg entre les polítiques culturals i les polítiques socials, amb la finalitat de començar a establir les possibles línies estràtègiques i d’actuació que ens ajudin a definir el què podriem començar a identificar com a les noves polítiques comunitàries i de proximitat.

I és en el marc d’aquestes polítiques col·laboratives on els ajuntaments tindràn un paper fonamental, especialment a l’hora d’apostar per una transversalitat efectiva entre els diversos serveis municipals i la interacció entre els professionals d’aquests serveis. I és també en l’òrbita d’aquestes polítiques on l’educador/a social, especialment el/la que desenvolupi la seva pràctica professional en l’àmbit de l’animació sociocultural, es presenta com un tècnic idoni per a treballar en els diferents projectes comunitaris, que caldrà anar dissenyant des de la proximitat, per a fer accessible la cultura a nous públics i per a facilitar noves formes de relació social.

Aconseguir que els equipaments i els programes de marcat caràcter social puguin treballar en clau de prevenció i no exclusivament en l’assistencialisme i que l’acció cultural, especialment l’artística, posi en el centre de la seva actuació a la gent i no com ha estat massa habitual només a alguns/es artístes i creadors/es, és el repte d’aquestes polítiques incipients que ens proposen un clar retorn al concepte “socio”, apuntant d’aquesta manera al perfil de l’educador/a social com un agent idoni per a intervenir de manera eficaç i eficient en la proximitat, mitjançant l’animació sociocultural com “la seva manera de fer”.