Una pinzellada de la discapacitat a Catalunya

La presència de les persones amb discapacitat a la nostra societat s’ha normalitzat en els darrers anys. Veure persones sordes o cegues, amb discapacitat intel·lectual o física ocupant diferents llocs de treball és més habitual. El principi de dotar de més autonomia i autogovern les persones amb discapacitat es va estenent entre entitats, administracions i la mateixa família. Quan es parla de la discapacitat ja no es pensa solament en la persona sinó en la seva família i el seu entorn relacional. També han avançat la terminologia i les polítiques socials que els afecten, encara que queda molt per assolir. Però dos dels reptes actuals ens plantegen la primera i la darrera etapa del cicle vital d’una persona amb discapacitat: millorar i avançar el moment de la detecció i l’atenció precoç; i dotar de recursos i serveis l’etapa de la vellesa en la discapacitat. L’objectiu de moltes entitats i administracions és la millora de la qualitat de vida d’aquestes persones, tenint present la seva participació personal i social.