La televisió: una qüestió d’espais entre proximitats i distàncies

En els darrers vint-i-cinc anys la televisió ha evolucionat a una velocitat tal que les categories per entendre-la han quedat, en part, desfasades. Aquest desfasament no és només una qüestió de temps, sinó també d’espai. Aquest text pretén analitzar aquesta última dimensió per intentar descriure el lloc en què conviuen tant les figures de la televisió que legitimen l’omnipresència del mercat com els nous actors i les noves dinàmiques d’emancipació social i apoderament ciutadà. L’article planteja, a partir del context de l’escenari llatinoamericà, una reflexió sobre la nova complexitat que les experiències de la televisió local posen en joc i que faciliten que nous actors prenguin forma a través d’aquestes noves modalitats de comunicació que connecten i