La materialització de la postmemòria: La trobada amb el passat familiar al cinema de Chantal Akerman

Chantal Akerman apreciava que Jeanne Dielman, 23 quai du
Commerce, 1080 Bruxelles (1975) tractava sobre la pèrdua,
sobre la nostàlgia del ritual perdut a la llar. Es podria dir que
la directora, amb el seu cinema, buscaria la veritat del passat
familiar que no va arribar a conèixer directament, però les
petjades del qual sent en el seu cos com a filla de Supervivents
de l’Holocaust. La postmemòria es materialitza en el cos de
la directora i en les seves pel·lícules a partir de la transmissió
de l’univers concentracionari al nucli familiar; al mateix temps,
el que es mostra pot activar les memòries i les subjectivitats
de la persona espectadora en relació amb les diverses realitats
oposades. Per abordar aquestes qüestions faré un recorregut per
alguns moments especialment reveladors del cinema d’Akerman
i em recolzaré en el pensament estètic, així com en algunes
teòriques feministes de les últimes dècades especialment
interessades pel cos en l’experiència espectatorial.