"Excepció cultural", polítiques nacionals i mundialització: factors de democratització i de promoció de la modernitat

Aquest article examina la crisi de l’“excepció cultural" en el moment de la controvèrsia del GATT l'any 1993 i les seves conseqüències a França i a Europa. Analitza la mobilització diplomàtica i pública suscitada per l’esdeveniment així com l'evolució semàntica del terme “excepció" cap al de “diversitat". Planteja que la crisi de l'“excepció cultural" va tenir com a conseqüència positiva, a més de la presa de consciència del pes identitari de les obres cinematogràfiques i audiovisuals, la promoció de la modernitat i una democratització creixent de les indústries culturals a Europa. L'article examina les estratègies futures per a la preservació de la diversitat cultural dins del context de la globalització i dels desenvolupaments tecnològics. Entre aquestes estratègies les més fructuoses són aquelles que apunten a resoldre les tensions entre mundialització i pluralisme dels suports, dels formats i dels continguts i a afermar un front comú des "diversitaris" tant a Europa com a d'altres regions del món.