Audiodescripció, subjectivitat i experiència fílmica

Aquest article tracta de l’audiodescripció (AD) de pel·lícules a Catalunya. Després d’un repàs del marc normatiu que regeix aquesta pràctica, es posa en relleu la contradicció entre l’exigència d’objectivitat de la norma vigent i el caràcter altament connotatiu del llenguatge cinematogràfic. Seguidament, es presenten els resultats d’un estudi de recepció que posa a prova tres estils d’AD amb persones amb discapacitat visual: un estil convencional i dos estils interpretatius, l’AD narrativa i l’AD cinematogràfica. Els resultats mostren que els estils d’AD interpretatius són una alternativa vàlida, que podria ajudar a millorar l’experiència fílmica de les persones amb discapacitat visual.