Gestió dels riscos d’internet i canvis de paradigma en la regulació del sector audiovisual

A tots els països, la difusió audiovisual està subjecta a un marc regulador més estricte que el que regeix altres mitjans. La transició a internet d’una gran part de la difusió radiofònica i televisiva implica, necessàriament, qüestionar-se respecte dels paradigmes que utilitzem per reflexionar sobre les regulacions audiovisuals. El context en què es troben actualment les regulacions audiovisuals està marcat per la ruptura d’un seguit de constants associades amb la modernitat. En la postmodernitat, el risc és vist com un component important dels processos de deliberació que contribueix a promulgar normatives. La reglamentació, per ser legítima, s’ha de dissenyar de manera que pugui gestionar el risc. La regulació audiovisual es descriu, per tant, com un procés de gestió de riscos. Els estats i altres autoritats públiques legitimen les normatives que regeixen la difusió audiovisual a internet, apel·lant als riscos que comporta la manca de reglamentació del ciberespai per als valors que les autoritats esmentades volen protegir. Tanmateix, la naturalesa mateixa d’internet impedeix assumir que tots els interessats acataran, de fet, les regulacions nacionals. Això ens obliga a dissenyar reglaments que assegurin que generen prou percepció de risc a tothom a qui s’adrecen. Aquesta és la condició indispensable per a l’efectivitat de les regulacions al ciberespai.