El tancament de Radiotelevisió Valenciana i l’encaix jurídic i constitucional del servei públic televisiu autonòmic a Espanya

El tancament de Radiotelevisió Valenciana, la televisió pública que des del 1989 (és a dir, durant 24 anys) ha emès continguts audiovisuals (tant canals de televisió com de ràdio) en castellà i en valencià des de la Comunitat Valenciana i, essencialment, per als seus ciutadans, constitueix un moment important en la història del sector audiovisual espanyol. Més enllà dels moviments amb les televisions d’Astúries i de Múrcia, resolts amb canvis en els models de gestió i retallades econòmiques, estem davant del primer tancament definitiu d’una televisió autonòmica a Espanya des que van aparèixer, després de la Constitució del 1978. Es tracta, a més, de la desaparició d’una de les televisions autonòmiques més grans (ni que sigui perquè la Comunitat Valenciana és la regió més poblada d’Espanya després d’Andalusia, Catalunya i Madrid), amb una llarga tradició i que emetia per a un territori on coexisteixen dues llengües oficials (castellà i valencià/ català). Per aquestes raons, del seu tancament se’n deriven conseqüències jurídiques molt interessants, de les quals aquest treball pretén donar compte, pel que fa a l’existència efectiva de garanties constitucionals perquè existeixin (o pervisquin) serveis públics audiovisuals de proximitat, ja siguin autonòmics o locals, i en llengües minoritàries.