CFP Quaderns del CAC 53 – Febrer del 2027. L’humor: debats, potencial i usos

Call for papers Quaderns del CAC núm. 53 – Febrer del 2027
Tema monogràfic. L’humor: debats, potencial i usos

**Data límit per enviar articles: 13 de juliol de 2026**

Podeu enviar articles a través de la plataforma OJS de Quaderns del CAC a RACO.

---
Monogràfic núm. 53. L’humor: debats, potencial i usos

El proper número de Quaderns del CAC té com a objectiu endinsar-se en els estudis sobre humor, un terreny molt fèrtil per al desenvolupament de la recerca en comunicació.

L’humor permet dir el que és indicible, genera complicitat amb l’audiència, trenca amb el sentit i el significat habituals dels conceptes i aporta nous coneixements. Ningú dubta, a més, de la seva capacitat per ajudar-nos a comprendre qüestions tan complexes com les dinàmiques socials, les referències identitàries o les relacions de poder.

Per aquest motiu, i per d’altres, l’humor és habitual en múltiples contextos comunicatius. Tant en la ficció com en la informació i l’entreteniment existeixen formats i gèneres definits pel domini del component humorístic. Però l’humor és un objecte d’estudi de gran complexitat.

Hi ha molts tipus d’humor (blanc, irreverent, absurd, escatològic, satíric, grotesc...) i, fins i tot, el seu fort vincle amb la cultura fa que es pugui distingir l’humor segons el seu lloc d’origen, com passa quan es parla de manera específica sobre la comèdia catalana, espanyola, anglesa o francesa, seguint el rastre dels estudis literaris.

“Què ens fa reviure?” és una pregunta bàsica per conèixer la societat de cada moment. Però, com ja ens va alertar Terry Eagleton a Humor (2021), la resposta no és senzilla. Eagleton va intentar resoldre-la partint de la relació estreta entre humor i normes de convivència entre classes socials. Amb aquesta mirada, l’autor ens va recordar, per citar només uns exemples, la figura del “bufó oficial” a les corts reials o va remarcar la diferència ja apuntada per Aristòtil entre l’humor de la gent educada i la maleducada, que va dur a distingir entre humor vulgar (comèdies populars) i humor elevat (literatura).

El contingut humorístic és, en aquest sentit, mal·leable i altament dependent del seu context. Així, les transformacions socials, culturals, econòmiques o tecnològiques actuals ens obliguen a plantejar-nos la pregunta “de què ens riem?” des de perspectives innovadores. El debat entre l’alta i la “baixa” cultura continua sent pertinent i necessari, i s’ha de donar ara en relació amb les condicions que implica la plataformització digital de l’oferta cultural. A més, no podem deixar de banda ni el preocupant context polític internacional ni el potencial de l’humor com a eina en les lluites socials i l’activisme digital.

Aquests són només alguns dels temes que es podrien recollir en el proper número de Quaderns del CAC.

Els canals i els mitjans de l’humor. L’humor es transforma de la mà de l’evolució de les tècniques de creació, segmentació o distribució de continguts en els “vells” i nous mitjans, marcats per la influència de les grans plataformes digitals.
L’humor polític. Atesa la proximitat de la comunicació política amb l’humor, aquest té un gran potencial per marcar el debat polític. La sàtira, per exemple, té un paper destacat en la comunicació política, que aprofita, potser, els recursos que en el seu moment ja va assentar la sàtira religiosa.
Humor i gènere. Els avenços del feminisme, els moviments LGTBIQA+ o la incorporació de les dones a l’àmbit professional de l’humor (actrius còmiques, il·lustradores, humoristes...) afavoreixen nous usos de l’humor i nous enfocaments d’anàlisi.
L’humor en l’audiovisual. L’humor i la paròdia són molt presents en els continguts audiovisuals ¾incloent-hi, entre d’altres, el cinema¾ i obren una discussió interessant al voltant de la revisió dels arquetips i els llocs comuns.
Humor i comunicació estratègica. L’humor és un recurs important en la comunicació corporativa i les campanyes publicitàries.
Informació i humor. L’auge dels formats que combinen informació i entreteniment fa que, cada cop més, els continguts informatius adoptin un caràcter humorístic i viceversa.
Les fronteres de l’humor. Els “llindars” ètics i legals de l’humor són un tema molt debatut en els últims anys. Què és incorrecte, irrespectuós, ofensiu, censurable, cancel·lable o, fins i tot, delictiu és, de vegades, difícil d’establir en el context de l’humor.
Nous perfils i continguts humorístics. Al marge del sistema mediàtic, els nous perfils creadors de continguts redefineixen el focus de l’humor i inclouen la crítica habitual en la vida quotidiana, l’entorn familiar o les relacions sexoafectives.
Els llenguatges de l’humor. El contingut i el llenguatge estan lligats estretament a l’humor. Les traduccions, els doblatges o els subtítols l’afecten de manera inevitable, però com?
L’humor com a eina de resiliència. L’humor s’utilitza sovint com a resposta a traumes i desastres, situacions excepcionals -com la provocada per la covid-19- o qüestions que generen gran preocupació, com el canvi climàtic o la precarietat laboral.
Usos, estils i recepció dels mems. El potencial viral dels mems en diversos formats, entorns i contextos comunicatius sol estar relacionat amb el seu contingut humorístic.