Impacte de la contaminació ambiental als cultius periurbans o de proximitat. Estudi de cas: el parc agrari del Baix Llobregat

L'agricultura periurbana o de proximitat proporciona nombrosos avantatges des del punt de vista social, econòmic i paisatgístic. Per exemple, la curta distància entre la zona productiva i el consumidor final proporciona productes molt frescos que ofereixen propietats organolèptiques i nutritives molt satisfactòries, alhora que redueix la petjada de carboni associada al transport. Un altre avantatge de les zones periurbanes és l'accés a les aigües regenerades de les plantes de depuració d'aigües residuals provinents de poblacions veïnes, cosa que n'assegura la disponibilitat durant el decurs
de l'any. Nogensmenys, la presència d'infraestructures (aeroports, autopistes, ports) pot constituir una font de contaminació del medi atmosfèric per deposició humida i/o seca (partícules en suspensió: orgàniques i inorgàniques) i altres contaminants atmosfèrics en fase gas (O3, SOx, NOx) que poden generar un estrès abiòtic als cultius, i per tant afectar-ne el rendiment. D'altra banda, tot i que l'ús d'aigües regenerades i l'aplicació de biosòlids poden ser molt positius per als conreus pel seu elevat contingut en nutrients i matèria orgànica, la presència de contaminants químics (metalls i microcontaminants orgànics) i biològics (patògens) podria constituir un perill potencial per a la salut pública si s'incorporen als cultius. En aquest treball, es presenten els resultats d'un estudi desenvolupat al Parc Agrari del Baix Llobregat (PABL) (Barcelona, Catalunya), on l'aigua d'irrigació presenta diverses qualitats fisicoquímiques, així com concentracions variables de contaminants, els quals es poden transferir al sòl agrícola i alguns a certs cultius. No obstant això, a la zona d'estudi no s'han detectat efectes sobre la productivitat agrícola deguts a l'alteració de paràmetres fisiològics de la planta (contingut de lípids, sucres i clorofil·les).