Dinàmica de les superfícies de conreu a Catalunya mitjançant teledetecció en el període 1987-2012

L'objectiu d'aquest treball és l'estudi dels canvis succeïts a Catalunya durant els 25 anys transcorreguts entre 1987 i 2012 amb relació a les superfícies dedicades a l'agricultura. Es basa en les dades de les sis edicions del Mapa d'usos i cobertes del sòl de Catalunya (MUCSC), obtinguts mitjançant la classificació automàtica d'imatges de satèl·lit del programa Landsat, que posa de relleu els avantatges d'aquest tipus d'informació per a l'estudi de grans extensions de terreny en llargues sèries temporals. Els resultats mostren que la superfície mitjana ocupada per conreus a Catalunya al llarg d'aquests anys se situa en el 32 %, amb predomini dels conreus de secà per sobre dels de regadiu (24 % i 8 %, respectivament) i dels herbacis per sobre dels llenyosos (20 % i 12 %, respectivament). La superfície ocupada per aquesta coberta ha anat disminuint durant el període d'estudi a una velocitat mitjana de gairebé 8.000 ha/any, tot i que l'acceleració mitjana (-47 ha/any2) sembla indicar que el procés de regressió s'està frenant, particularment els darrers anys. Aquesta pèrdua afecta principalment els conreus de secà, mentre que el regadiu es manté força estable, i es deu sobretot a l'abandonament de terres i la posterior renaturalització dels camps, així com a l'augment de les superfícies urbanitzades (en aquest cas, en
especial a les comarques de la costa central). Malgrat les pèrdues, apareixen
noves terres de conreu en comarques de les terres de Lleida, a Osona
i a l'Empordà.