La Restauració del Somatent pel Comte de la Unió a la llum de documentació de l'Arxiu Històric Municipal d'Olot
Article Sidebar
Google Scholar citations
Main Article Content
Un dels fets que més repercusió tingueren en el transcurs de la Guerra Gran fou, ben segur, la reinstauració del Sometent, anul·lat, com tantes altres institucions del país, per Felip V.
Davant les greus circumstàncies amb què es veié enfrontada la Monarquia Espanyola, el Capità General Comte de la Unión hi va recórrer com a mesura de força per contrarestar la descomposició de l'exèrcit regular.
Aquesta és, en síntesi, la versió acceptada fins ara pels historiadors, vegeu si no com s'expressa Tasis, «...la de resuscitar els antics sometents de Catalunya...» (1); Ferran Soldevila diu: «El nou general convençut que no podia sostenir l'avançament dels francesos i que tota la salvació estava en el poble, havia resuscitat el Sometent (6 de maig de 1794)» (2), i Joan Mercader escriu: «... l'antic Sometent disolt per Felip V, va ésser de sobte resuscitat per aquell Capità General» (3); sols Bofarull, que es fia de Paluzie—l'historiador olotí—, afirma que els sometents s'iniciaren a Olot (4), però sembla que la seva afirmació va passar per alt, i s'ha anat repetint, d'unautor a l'altre, que la Unión va tenir la idea de restablir-lo sobtadament. Mes en els registres de l'Arxiu Històric Municipal d'Olot hem trobat unes anotacions que, ens sembla, deixen ben palès que Unió va limitar-se a estructurar un movimient espontani del poble.
Article Details
Most read articles by the same author(s)
- Ricard Jordà i Güell, Sobre la fixació dels límits entre Olot i Les Preses , Quaderns de les Assemblees d'Estudis: Vol. 1 No. 4 (1980): IV Assemblea d'Estudis del seu Comtat
- Ricard Jordà i Güell, El darrer jurament de fidelitat d'Olot a l'abat de Ripoll , Quaderns de les Assemblees d'Estudis: No. 3 (1976): III Assemblea d'Estudis del seu Comtat