La fauna moderna del plistocè al nord-est de Catalunya: 200.000 anys de diversitat, fluctuacions i extincions.

A l’última part del plistocè mitjà trobem ja configurada la fauna del quaternari recent, és a dir la que està formada per espècies encara existents a indrets d’Europa, o de fora d’Europa, si bé molt escasses a la Catalunya actual, juntament amb d’altres d’extintes. Entre la fauna del plistocè mitjà de la cova de Mollet (Serinyà), fa 215.000 anys, i la fauna del final del plistocè superior de l’abric de la Bora Gran (Serinyà), fa 13.000 anys, tenim al nord-est de Catalunya un registre ric i relativament continu, i que, com a tal, és sensible a les importants fluctuacions climàtiques, que van des de climes temperats a màxims glacials, fet que diversifica les associacions faunístiques dins la unitat del període. A més, la seva ubicació geogràfica afavorí l’aportació d’elements de la fauna eurosiberiana, de l’altre cantó dels Pirineus, a una fauna de substrat mediterrani ibèric. Aquest món de gran riquesa taxonòmica patirà extincions i es transformarà definitivament amb el canvi climàtic del final del plistocè i l’acció humana.