Instruments musicals a la Portada de Ripoll

Si estudiem amb atenció, la forma i les qualitats sonores d'un violí, convindrem que és un instrument quasi perfecte.

Aquesta perfecció no s'ha aconseguit per "generació espontània". Ha calgut un llarg procés de constant evolució. Corregir detalls de morfologia i adaptar-se a lestècniques musicals cada vegada més exigents.

Gairebé sempre, com en Biologia, "la funció ha creat l'òrgan". La Fisiologia ha marcat el pas de l'Anatomia, si em permeteu el paral·lelisme.

L'adopció, per exemple, de l'arquet per a cordes fregades, en lloc de pinçades, ha portat a la forma i disposició de les escotadures laterals de violes, violoncels i violins.

Els calats en forma d"'F" de les oïdes, no són el resultat d'un caprici del "luthier",sinó el resultat d'exigències sonores.

Ha sigut, doncs, necessària una llarga i minuciosa gestació.

Buscar com eren, quins eren i com sonaven els instruments dels nostres trobadors ha estat la nostra feina.