Les Verges Majestats bisuldunenques

Anomenem Verges majestats a les imatges sedents de la Mare de Déu amb el Fill a la falda. Aquest tipus iconogràfic es va crear d'ençà el Concili d'Efès, del segle V, en el qual es proclam el dogma de la maternitat divina de Maria: és la Teotokos grega, la Deipara llatina, en la qual la Mare de Déu presenta el seu Fil a l'adoració dels homes amb una gravetat totalment sacerdotal. Quan l'artista la representa en les il·luminacions de les Bíblies, en les pintures murals als fons dels absis, i en les escultures formant part de l'arquitectura dels temples o bé exemptes, volgué donar-nos la idea de que Maria era l'instrument de l'Ecarnació, el tron del Verb Etern, Verb que presenta a l'adoració dels homes. Nosaltres, els catalans, amb el títol que li donem de «Mare de Déu», hem comprès ben bé aquest missatge. Encara que en el present estudi dividim com a compartiments estancs les il·luminacions de manuscrits, els segells, les pintures murals i les escultures arquitectòniques o exemptes, tenen una íntima relació, obeeixen a unprocés evolutiu: no podríem estudiar la pintura sense estudiar la il·luminació,i la escultura no és res més que la transposició de la imatge en pedra de les miniatures i pintures murals.