Banyoles, 1931. Algunes notes entorn de les eleccions municipals

L'Espanya de finals del segle XIX i principis del XX coneix dues etapes polítiques diferents: la Restauració (1874-1923) i la Dictadura (1923-1931). El període de la Restauració fou una experiència de liberalisme polític que es convertí en una farsa democrática. El caciquisme era l'eix principal sobre el qual girava el sistema. Els diferents governs de la Restauració no varen ésser capaços d'iniciar les reformes necessàries perquè l'Estat espanyol sortís del seu retràs econòmic i social. Contràriament, els desequilibris es varen accentuar a causa de la industrialització, que va comportar el naixement de noves classes proletàries lligades als moviments internacionals. La manca d'una burgesia que es fes càrrec del canvi va originar que tots els problemes importants quedessin sense resoldre. La sortida a aquesta situació, cada vegada menys estable, va ésser la Dictadura militar de Primo de Rivera. Poc després la Dictadura es transformava en Dictablanda per mitjà de Berenguer i Aznar (1930-1931). L'agreujament dels problemes econòmics i socials i la puixança de l'oposició democràtica servien per ensorrar la monarquia mitjançant unes simples eleccions municipals: les del 12 d'abril del 1931. D'una manera senzilla i pacífica l'Estat espanyol deixava d'ésser una monarquia autoritària per convertir-se en una República.