Un relat (probablement) inèdit del lletraferit Eduardo de Arévalo i Lledó.

No és ni de bon tros un autor conegut i els exemplars de les seues obres no es troben fàcilment per a la seua consulta. Com resulta habitual amb els lletraferits decimonònics va fer una mica de tot: poesia, teatre, relats històrics i folklòrics. En este darrer camp es podria considerar un antecedent de Ramon Vergés Pauli i de Joan Moreira. Com a escriptor romàntic, segueix l’estela de Jaume Tió.

Presentem un breu relat, possiblement inèdit, aparegut en un full solt de l’arxiu Bayerri, que reuneix totes les característiques de la manera de fer dels romàntics.