Dels carrers a la modalitat o dels escacs al parxís

El 1984 es va realitzar un seminari interdisciplinari sobre les Vies de Barcelona.
En aquells moments la preocupació era completar la vialitat de la ciutat i recuperar
el caràcter cívic de les vies. La pressió del tràfic de vehicles havia convertit
els carrers de la ciutat en autèntiques autopistes urbanes i en molts casos, com
a Glasgow, la ciutat havia estat devastada per la febre automobilística. Des de la
Universitat s’apostava per una vialitat integradora de la vida urbana, rebutjant el
model automobilístic. La aportació d’aquestes idees a traves dels professors que es
van integrar en els nous ajuntaments democràtics va permetre redreçar la situació
cap una nova vialitat cívica. Anys després la intermodalitat s’ha apropiat dels
carrers sense pietat. El panorama és desolador, la pintura ja puja per les voreres a
les maleïdes super illes.