L’anàlisi de la petjada peptídica del col·lagen mitjançant espectrometria de masses (ZooMS) per a la identificació taxonòmica de fauna arqueològica: desenvolupament i reptes actuals

El col·lagen és una proteïna que forma fibres que proporcionen elasticitat i resistència als ossos. Protegit per la fracció mineral de l’os, el col·lagen pot romandre pràcticament inalterat durant milers d’anys en els ossos fòssils. Com tota proteïna, està formada per seqüències d’aminoàcids en un ordre determinat per l’ADN de cada organisme. Aquesta característica permet identificar les espècies a la que pertany una resta òssia mitjançant l’anàlisi de la petjada peptídica, que en aquesta aplicació es coneix com zooarqueologia mitjançant Espectrometria de Masses o ZooMS. És necessari extreure el col·lagen de l’os i comprovar, mitjançant diversos paràmetres, la seva bona preservació. Després, es digereix amb un enzim que trenca la molècula per llocs específic, per tal d’obtenir amb l’espectrometria de masses un espectre de fragments o pèptids de pes molecular divers. Donada la seqüència d’aminoàcids altament conservada del col·lagen, la majoria dels pèptids obtinguts per digestió tríptica són idèntics en tots els taxons, tot i que alguns difereixen i, per tant, són útils en taxonomia. La identificació es basa en la comparació de la presència/absència de determinats marcadors pèptids amb bases de dades ja disponibles. L’aplicació del ZooMS en la identificació de restes antigues va iniciar-se a començaments del segle XXI i encara està en fase de desenvolupament. Els avenços d’aquesta tècnica permeten identificar ossos de mamífer i d’altres vertebrats, en alguns casos fins a nivell de gènere. No obstant això, en determinats taxons no és possible, fins ara, diferenciar gèneres dins de la mateixa família. Actualment es treballa en l’ampliació del nombre de taxons ben caracteritzats, millorar la definició dels pèptids per als diferents grups taxonòmics i homogeneïtzar el tractament tècnic i les bases de dades. En aquest treball presentem com a exemple la identificació de cinc fragments ossis del Plistocè superior de Cova Eirós (Lugo, Galicia) i comentem les aplicacions, les limitacions i els avenços d’aquesta nova tècnica zooarqueològica.