Noves aportacions sobre agricultura i alimentació durant la primera edat del ferro a Catalunya: dades de l’assentament de Sant Jaume (Alcanar, Montsià).
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Dani López Reyes
Ramon Buxó i Capdevila
David Garcia i Rubert
Isabel Moreno Martínez
Els resultats de l’estudi arqueobotànic realitzat sobre diferents àmbits de l’assentament de Sant Jaume
aporta noves dades al coneixement de la gestió dels recursos vegetals de la protohistòria del nordest
peninsular. El registre arqueològic constata una certa homogeneïtzació en la funcionalitat dels
àmbits, que s’interpreten com a magatzems en el pis superior i espais d’estabulació a l’inferior. L’àmbit
millor representat és l’A4, que conserva com a fet singular un elevat nombre de restes de llavors i
fruits amb molt bon estat de conservació.
Els tàxons conreats més importants són la pisana (Triticum dicoccum) i les guixes i guixols (Lathyrus
sativus i Lathyrus cicera), seguits d’una menor proporció d’ordi vestit (Hordeum vulgare), blat nu
(comú/dur) (Triticum aestivum/durum), pèsol (Pisum sativum), llentia (Lens culinaris) i erb (Vicia ervilia).
D’altra banda, el registre arqueobotànic del pis inferior de l’àmbit A4 sembla posar en evidència
la presència de l’associació de pisana i guixa, destinada a l’alimentació del bestiar.
Pel que fa als fruiters, estan representats pel conreu del raïm (Vitis vinifera ssp. vinifera) i per la
recol·lecció de figa (Ficus carica) i de glans (Quercus sp.).
aporta noves dades al coneixement de la gestió dels recursos vegetals de la protohistòria del nordest
peninsular. El registre arqueològic constata una certa homogeneïtzació en la funcionalitat dels
àmbits, que s’interpreten com a magatzems en el pis superior i espais d’estabulació a l’inferior. L’àmbit
millor representat és l’A4, que conserva com a fet singular un elevat nombre de restes de llavors i
fruits amb molt bon estat de conservació.
Els tàxons conreats més importants són la pisana (Triticum dicoccum) i les guixes i guixols (Lathyrus
sativus i Lathyrus cicera), seguits d’una menor proporció d’ordi vestit (Hordeum vulgare), blat nu
(comú/dur) (Triticum aestivum/durum), pèsol (Pisum sativum), llentia (Lens culinaris) i erb (Vicia ervilia).
D’altra banda, el registre arqueobotànic del pis inferior de l’àmbit A4 sembla posar en evidència
la presència de l’associació de pisana i guixa, destinada a l’alimentació del bestiar.
Pel que fa als fruiters, estan representats pel conreu del raïm (Vitis vinifera ssp. vinifera) i per la
recol·lecció de figa (Ficus carica) i de glans (Quercus sp.).
Article Details
Com citar
López Reyes, Dani et al. “Noves aportacions sobre agricultura i alimentació durant la primera edat del ferro a Catalunya: dades de l’assentament de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”. Pyrenae, vol.VOL 42, no. 1, pp. 77-118, https://raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/244885.
Drets
Drets d'autor
Tots els continguts inclosos a la revista Pyrenae estan subjectes a la llicència Reconeixement-No comercial-Sense obra derivada 3.0 Espanya, per la qual la seva reproducció, distribució i comunicació pública està permesa sempre que no es faci amb una finalitat comercial i es reconegui a l'autor i la revista. Qualsevol tipus de transformació necessita el consentiment exprés i escrit dels autors.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Cristina P. Barrachina, Jaume Buxeda i Garrigós, David Garcia i Rubert, Caracterització arqueomètrica de la ceràmica a mà del jaciment del primer ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià) , Pyrenae: Vol. 45 Núm. 2 (2014)
- Francisco , 1960- Gracia Alonso, Gloria Munilla Cabrillana, David Garcia i Rubert, Isabel Moreno Martínez, Margarita , 1962- Díaz-Andreu, Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP). Protohistoria, Historiografía y Patrimonio , Pyrenae: 2015: Número especial 50è aniversari
- David Garcia i Rubert, AQUILUÉ, Xavier, CABRERA, Paloma i ORFILA, Margarita (eds.), Homenaje a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017) , Pyrenae: Vol. 49 Núm. 2 (2018)