Les meules rotatives du site ibérique d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)
Article Sidebar
Main Article Content
David Asensio i Vilaró
Maria Carme Belarte Franco
Joan Sanmartí
Joan , 1948- Santacana
Le site ibérique d' Alorda Park est situé sur la cote centrale de Catalogne, quelques 30 km au nord-est de Tarragone. Le gisement, daté pour l'essentiel entre le Vle et le lIle s. ay. J.C., a été largement fouillé depuis 1983. Ces fouilles ont livré six metae et dix-sept catilli de meules rotatives, dont la plupart ont été remployés pour des usages secondaires. Aucune meule rotative complete n'a été trouvée in situ a l'intérieur d'une maison. On en conclura que la mouture avec ces instruments était probablement une activité pratiquée dans des installations communes ou par des spécialistes. Quant a leur fonctionnalité, les analyses de résidus montrent qu'elles étaient employées pour la mouture de céréales et, dans un seul cas, de feves. En ce qui concerne la chronologie, le plus ancien de ces exemplaires date du milieu du Ve S. ay. lC. et I'usage de meules rotatives se poursuit jusqu'a la fin de I'occupation du site. Au cours de ces trois siecles, les meules rotatives d' Alorda Park subissent une évolution morphologique dont les traits essentiels peuvent etre retracés. Les exemplaires présentés sont morphologiquement similaires a d'autres meules ibériques de la cote centrale de Catalogne, mais different considérablement des modeles attestés dans le Pays Valencien, a Ullastret et dans le sud de la Gaule. On en conclura l'existence de plusieurs traditions locales bien caractérisées, que des recherches ultérieures devront préciser. On observera finalement que, d'apres les analyses de résidus, les autres instruments lithiques de broyage découverts sur le site (meules a va-et-vient, mortiers) ont été employés pour la transformation de matieres minérales.
_____________________________________________
El jaciment ibèric d' Alorda Park està situat a la costa central de Catalunya, a uns 30 km al nordest de Tarragona. El jaciment, l'ocupació del qual es data principalment entre el s. VI i el III aC, ha estat excavat extensament des de 1983. Els treballs d'excavació han lliurat sis metae i disset catilli de molins rotatius, la major part dels quals han estat reutilitzats per a usos secundaris. D' altra banda, cap molí rotatiu ha estat trobat in situ a l'interior d'una casa, de manera que es dedueix que la molta amb aquests instruments era probablement una activitat practicada en instal·lacions communals o bé per especialistes. Pel que fa a la funcionalitat d'aquestes peces, les anàlisis de residus indiquen que eren utilitzades per a la molta de cereals i, en un sol cas, de faves. Pel que fa a la cronologia, el més antic d'aquests exemplars data de mitjan segle V aC, i la utilització dels molins de rotació continua fins a finals de l'ocupació de l'assentament. Al llarg d'aquests tres segles, els molins rotatius d' Alorda Park sofreixen una evolució morfològica els trets essencials de la qual han pogut ser establerts. Els exemplars presentats són morfologicament similars a altres molins iberics de la costa central de Catalunya, pero es diferencien considerablement dels models documentats al País Valencia, a Ullastret i a la Gal·lia meridional. Aquest fet sembla indicar l'existència de tradicions locals ben caracteritzades, que hauran de ser precisades per les recerques futures. Finalment, cal observar que, segons les analisis de residus, els altres instruments lítics o de triturat descoberts al jaciment (molins de vaivé, morters) han estat utilitzats per a la transformació de materies primeres.
_____________________________________________
El jaciment ibèric d' Alorda Park està situat a la costa central de Catalunya, a uns 30 km al nordest de Tarragona. El jaciment, l'ocupació del qual es data principalment entre el s. VI i el III aC, ha estat excavat extensament des de 1983. Els treballs d'excavació han lliurat sis metae i disset catilli de molins rotatius, la major part dels quals han estat reutilitzats per a usos secundaris. D' altra banda, cap molí rotatiu ha estat trobat in situ a l'interior d'una casa, de manera que es dedueix que la molta amb aquests instruments era probablement una activitat practicada en instal·lacions communals o bé per especialistes. Pel que fa a la funcionalitat d'aquestes peces, les anàlisis de residus indiquen que eren utilitzades per a la molta de cereals i, en un sol cas, de faves. Pel que fa a la cronologia, el més antic d'aquests exemplars data de mitjan segle V aC, i la utilització dels molins de rotació continua fins a finals de l'ocupació de l'assentament. Al llarg d'aquests tres segles, els molins rotatius d' Alorda Park sofreixen una evolució morfològica els trets essencials de la qual han pogut ser establerts. Els exemplars presentats són morfologicament similars a altres molins iberics de la costa central de Catalunya, pero es diferencien considerablement dels models documentats al País Valencia, a Ullastret i a la Gal·lia meridional. Aquest fet sembla indicar l'existència de tradicions locals ben caracteritzades, que hauran de ser precisades per les recerques futures. Finalment, cal observar que, segons les analisis de residus, els altres instruments lítics o de triturat descoberts al jaciment (molins de vaivé, morters) han estat utilitzats per a la transformació de materies primeres.
Article Details
Com citar
Asensio i Vilaró, David, Maria Carme Belarte Franco, Joan Sanmartí, and Joan , 1948- Santacana. 2000. “Les Meules Rotatives Du Site ibérique d’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)”. Pyrenae, no. 31 (January):57-73. https://raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/145061.
Drets
Drets d'autor
© Edició, Universitat de Barcelona.
© Textos, Els/les autors/es.
L’autor o autora conserva tots els drets d’autoria i cedeix a la revista el dret de la primera publicació. L’autor o autora autoritza la difusió de la seva obra en les bases de dades acadèmiques en què la revista està indexada o pot estar-ho en un futur, fins i tot si són de naturalesa comercial. L’autor o autora pot dipositar una còpia de la seva obra en repositoris, segons el que estableix la política d’autoarxiu.
Llicència Creative Commons:
Consulteu la política editorial completa a la web de la revista: https://pyrenae.com/home/index.php?lang=ca&Itemid=205
Articles més llegits del mateix autor/a
- David Asensio i Vilaró, Xabier Cela Espín, Conxita Ferrer Àlvarez, Els materials ceràmics del poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa). Col·lecció Salvador Vilaseca de Reus , Pyrenae: 1996: Vol.: 27
- Joan Sanmartí, From local groups to early states: the development of complexity in protohistoric Catalonia , Pyrenae: 2004: Vol.: 35 Núm.: 1
- David Asensio i Vilaró, Joan Francès i Farré, Conxita Ferrer Àlvarez, Marc Guàrdia i Llorens, Òscar Sala i Navas, Resultats de la campanya de 1998/1999 i estat de la qüestió sobre el nucli laietà del Turó de Ca n'Olivé (Cerdanyola, Vallès Occidental) , Pyrenae: 2000: Vol.: 31-32
- Jordi Morer de Llorens, Maria Carme Belarte Franco, Joan Sanmartí, Joan , 1948- Santacana, El Laboratori d'Arqueologia Experimental del Vendrell (Baix Penedès). Primers resultats , Pyrenae: 1999: Vol.: 30
- Joan Sanmartí, Mercedes Roca Roumens, Raül Celis i Betriu, Marisol Madrid i Fernández, David Asensio i Vilaró, Jaume Noguera Guillén, Josep Padró i Parcerisa, Jaume Buxeda i Garrigós, Els treballs de recerca desenvolupats pel Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia (GRACPE) en els darrers anys , Pyrenae: 2015: Número especial 50è aniversari
- Jordi Hernández Gasch, Joan Sanmartí, Assumpció Malgosa Morera, Alícia Alesán, La necròpoli talaiòtica de S'Illot des Porros , Pyrenae: 1998: Vol.: 29
- Joan Sanmartí, La ceràmica grega fina de l'assentament ibèric d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès, Tarragona). Segles VI-IV a.C , Pyrenae: 1996: Vol.: 27
- Maria Carme Belarte Franco, Arquitectura domèstica al Bronze Final i Primera Edat del Ferro a Catalunya: habitacions construïdes amb materials duradors: estat de la qüestió , Pyrenae: 1993: Vol.: 24
- Maria Carme Belarte Franco, L'estudi de la casa protohistòrica a Catalunya i àrees adjacents: proposta tipològica i terminològica , Pyrenae: 1996: Vol.: 27
- Nabil Kallala, Joan Sanmartí, Maria Carme Belarte Franco, Joan Ramon, Recherches sur l'occupation d'Althiburos (region du Kef, Tunisie) et de ses environs à l'époque numide , Pyrenae: 2008: Vol.: 39 Núm.: 1