Possibilitats i limitacions en l'estudi arqueomètric de les produccions ceràmiques ebusitanes

L'illa d 'Eivissa, considerada com a una unitat, ha estat una de les àrees productores de ceràmica més importants de la Mediterània occidental, especialment des d'època púnica fins a època tardorromana. Els estudis arqueomètrics perrneten obtenir dades sobre la tecnologia de producció d' aquestes ceràmiques que enriqueixen els coneixements que actualment en tenim d'elles. A més, aquests estudis ens permeten caracteritzar-les composicionalment. El present article mostra com aquesta caracterització no pot aportar dades de la composició de la ceràmica eivissenca com a una unitat, sino que aporta dades sobre una diversitat de produccions dins d'Eivissa, permetent així conduir l'atribució de procedència de la ceràmica a unitats menors que la propia illa. D' aquesta manera, el coneixement arqueològic que es té de la ceritrnica eivissenca es veu enriquit amb noves possibilitats que milloren sensiblement el nostre coneixement de les interrelacions socials i econòmiques que les ceràmiques reflecteixen. En el present estudi les tècniques aplicades han estat la Fluorescencia de Raigs X (FRX) i la Difracció de Raigs X (DRX).