Els sistemes de mobilitat viària sota una perspectiva socioecològica i d'antropologia viària

Les característiques geogràfiques i històriques del territori determinen l'estructura i morfologia bàsica de la xarxa viària. Tanmateix, són les realitats socials, econòmiques i culturals les que n'acaben determinant la dinàmica funcional i posterior evolució.

Les noves carreteres, vies ràpides i autopistes, apropen de forma òptima origen i destinació però, si no s'apliquen mesures de planificació territorial i urbanística al llarg del seu context transversal, poden acabar perdent l'eficàcia funcional de mobilitat per a què van ser concebudes i esdevenir un factor de desequilibri territorial. En àmbits urbans, només la implantació decidida de polítiques a favor del transport públic poden garantir un escenari futur de mobilitat sostenible.

La mobilitat del futur esdevindrà més complexa, aglutinant la xarxa viària diversos comportaments humans, l'estudi de la qual exigirà l'ús de les ciències socials. En aquest sentit, l'aportació de la antropologia viària a la gestió i planificació de la xarxa s'ha de poder materialitzar en models i recomanacions pràctiques aplicables a l'actuació.

Paral·lelament al progrés que suposa el desenvolupament de la xarxa viària, existeix un greu efecte negatiu de pèrdua de qualitat i benestar a causa de l'accidentalitat, que ha de ser corregit i regulat per no permetre aquestes fatalitats.