Desmorir, o sobre com sobreviure al càncer en la Societat Pal·liativa

Main Article Content

Martha Milena Silva-Castro
Ximena Lagos-Morales
Francisco Martínez-Granados
Sofía Orozco-Solano
Rosa Martínez-Cuadros

Aquest text exposa reflexions des de perspectives antropològiques, socials i farmacèutiques sobre el dolor en societats iberollatinoamericanes. A partir dels significats de Desmorir i Societat Pal·liativa, s’analitzen tres investigacions empíriques: (1) el dolor psicosocial i l’ús de psicofàrmacs a Espanya; (2) el dolor social a partir de dues experiències comunitàries a Xile; i (3) l’experiència d’emmalaltir de càncer, considerant malestars psicosocials i culturals, a Colòmbia.
Com a principals resultats, s’observa la dialèctica del dolor psicosocial associada a l’ús de psicofàrmacs, fet que convida a repensar la preservació de l’esperit, els valors i la identitat. Aquests fàrmacs, igual que els analgèsics, poden disminuir la imaginació i impedir que les persones atorguin sentit a les seves vides. En el dolor social, les pràctiques col·lectives feministes comunitàries aporten benestar comú i emancipació en la societat patriarcapitalista. Les condicions vinculades a l’ús de medicaments responen majoritàriament a causes socials, estructurals i psicosocials; per tant, l’escolta, la comprensió, els retorns empàtics i les pràctiques comunitàries resulten fonamentals per a la recuperació de la salut.

Paraules clau
Societat Pal·liativa, Desmorir, Experiència amb la medicació, Patriarcapitalisme, Recerca qualitativa

Article Details

Com citar
Silva-Castro, Martha Milena et al. «Desmorir, o sobre com sobreviure al càncer en la Societat Pal·liativa». Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia, 2026, vol.VOL 30, núm. 2, p. 153-7, doi:10.5565/rev/periferia.1035.
Referències

Abraham, J. (2010). Pharmaceuticalization of society in context. Theoretical, Empirical and Health Dimensions. Sociology, 44(4), 603–622. https://doi.org/10.1177/0038038510369368

Agrupación Arpilleristas de Angachilla, Cerda, C., y Lagos-Morales, X (2024). Revalorizando saberes populares y ancestrales en el sector de Angachilla: sistematización de una experiencia. Salud Problema, 18(35), 116–131. https://saludproblemaojs.xoc.uam.mx/index.php/saludproblema/article/view/741

Aucapan Millaquipai, B.J. (2015). De Damnificados a pobladores: Historia local de la población Menzel de la Ciudad de Valdivia. [Tesis de grado licenciatura, Universidad Austral de Chile]. Repositorio institucional de UACH. http://cybertesis.uach.cl/tesis/uach/2015/ffa898d/doc/ffa898d.pdf

Barrientos Hernández, C.A. (2014). Memorias del asentamiento de los pobladores en la comuna de Valdivia. El caso de la fundación de la Población Inés de Suárez entre los años 1958 a 1960. [Tesis de grado licenciatura y bachiller, Universidad Austral de Chile]. Repositorio institucional de UACH. http://cybertesis.uach.cl/tesis/uach/2014/ffb275m/doc/ffb275m.pdf

Belli, S. y Íñiguez-Rueda, L. (2008). El estudio psicosocial de las emociones: una revisión y discusión de la investigación actual. Psico, 39(2), 139-151.

Boyer, A. (2021). Desmorir. Una reflexión sobre la enfermedad en un mundo capitalista. Editorial Sexto Piso España SL.

Breilh, J. (2023). Epidemiología crítica y la salud de los pueblos: ciencia ética y valiente en una civilización malsana (María Cristina Breilh Ayora, trad.). Universidad Andina Simón Bolívar (Obra original publicada en 2021). https://repositorio.uasb.edu.ec/handle/10644/9720

Burry, L., Mehta, S., Perreault, M., Luxenberg, J., Siddiqi, N., Hutton, B., Fergusson, D., Bell, C., y Rose, L. (2018). Antipsychotics for treatment of delirium in hospitalised non-ICU patients. The Cochrane database of systematic reviews, 6(6), 0-102. https://doi.org/10.1002/14651858.CD005594.pub3

Cano-Vindel, A. (2011). Bases teóricas y apoyo empírico de la intervención psicológica sobre los desórdenes emocionales en atención primaria. Una actualización. Ansiedad y Estrés, 17(2-3), 157-184. https://www.ansiedadyestres.es/sites/default/files/rev/ucm/2011/anyes2011a13.pdf

Church, S., y Quilter, J. (2021). Consideration of methodological issues when using photo-elicitation in qualitative research. Nurse researcher, 29(2), 25-32. https://doi.org/10.7748/nr.2021.e1729

Conrad, P. (2005). The shifting engines of medicalization. Journal of Health and Social Behavior, 46(1), 3–14. https://doi.org/10.1177/002214650504600102

Facultad de Medicina, Universidad Austral de Chile (2022, octubre 20). UACh lleva a cabo iniciativa de huerto comunitario en CECOSF Mulato de sector Corvi. https://medicina.uach.cl/2022/10/20/uach-lleva-a-cabo-iniciativa-de-huerto-comunitario-en-cecosf-mulato-de-sector-corvi/

Flores Águila, F.G. (2016). La construcción social de la periferia urbana de Valdivia durante la Dictadura Militar: el caso de Población Libertad (1976-1979). [Tesis de grado licenciatura y bachiller, Universidad Austral de Chile]. Repositorio institucional de UACH. http://cybertesis.uach.cl/tesis/uach/2016/fff634c/doc/fff634c.pdf

Grupo de trabajo de Salud Internacional y Soberanía Sanitaria (2023). Extractivismos y sus implicancias en la salud, ambiente y territorios en Latinoamérica y el Caribe. Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales. https://biblioteca-repositorio.clacso.edu.ar/bitstream/CLACSO/248242/1/Dossier-X-SISS.pdf

Han, B.C. (2021). La Sociedad Paliativa. Herder Editorial, S.L.

Han, B.C. (2023). La Crisis de la Narración. Herder Editorial, S.L.

Hegel, G.W.F. (1807). Fenomenología del Espíritu. Fondo de Cultura Económica.

Hidalgo-Dattwyler R., Alvarado-Peterson V., y Rodríguez-Negrete L. (2021). La ciudad de Valdivia: Centralismo, configuración urbana y políticas de vivienda. Continuidades y contradicciones desde el sur (1909-1990). Historia, 54, 151-183. http://dx.doi.org/10.4067/s0717-71942021000100151

Institut Català d'Antropologia. (2023). CONVERSATORI: Desmorir, o sobre com sobreviure al càncer en la Societat Pal·liativa*. [Video, 1:59:48]. Extraído de https://www.youtube.com/watch?v=aY4ZET7VOp8

Kant, I. (2023). Crítica de la razón pura. Taurus.

Lagos-Morales, X. (2021). Medicalización y medicamentalización de la vida como estrategia biopolítica en las sociedades patriarcapitalistas. (Con)textos. Revista D’Antropologia i investigació social, 9, 19-33. https://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/36586.

Martínez-Granados, F. (2021). La adherencia farmacoterapéutica: de la obediencia al conocimiento, la ética y la cultura. (Con)textos. Revista D’Antropologia i investigació social, 9, 1-18. https://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/36587.

Martínez-Granados, F. (2023). Vivir con Psicofármacos: un estudio de foto-voz comunitario. [Tesis de Doctorado, Universidad de Alicante]. Repositorio institucional de UA. https://hdl.handle.net/10045/139749

Martínez-Granados, F. (2024). Crítica a la práctica psicofarmacológica a partir de la Ética de Spinoza. Rev. Asoc. Esp. Neuropsiq. 44(145), 191-211. https://dx.doi.org/10.4321/s0211-57352024000100010

Martínez-Granados, F. (2024). La importancia radical de la genialidad artística para el ser humano (a partir del Schelling de 1800). Eikasía. Revistadefilosofía.com, 120, 195-214. https://doi.org/10.57027/eikasia.120.848

Menéndez, E. (2009). De sujetos, saberes y estructuras. Introducción al enfoque relacional en el estudio de la salud colectiva. Lugar Editorial.

Rivera de Rosales, J. (2002). Descartes o la subjetividad racionalista. Filosofía y Cultura. Siglo XXI.

Silva-Castro, M.M. (2021). La fuerza cultural de la experiencia con la medicación. una reflexión autoetnográfica desde la perplejidad. (Con)textos. Revista D’Antropologia i investigació social, 9, 71-89. https://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/37739

Silva-Castro, M.M., Lagos-Morales, X, Serrano-Uribe, A., y Martínez-Cuadros R. (2023). Medicalización, Paradigma de Control y Relaciones de Poder. Mirando desde de la Sociedad Paliativa. (Con)textos: Revista D’Antropologia i investigació social, 12, 224-46. https://doi.org/10.1344/contxt.2023.12.

Serrano-Uribe A., Silva-Castro M., Olivella F., Lanchero P., Durán T. (2023). Integración del modelo biopsicosocial en la implantación de Comprehensive Medication Management para pacientes tratados en una institución oncológica en Colombia. Pharmaceutical Care España, 25(5), 20-39. https://dx.doi.org/10.60103/phc.v25i5.823

Spinoza, B. (1677). Ética. Alianza.

Stegenga, J. (2018). Magic Bullets. En: Medical Nihilism (pp. 54-68). Oxford Academic. https://doi.org/10.1093/oso/9780198747048.003.0004

Untoiglich, G., Affonso M., Lima C., Wanderley J., Terzaghi M., Biancha C., Nunes R. (2013). En la infancia los diagnósticos se escriben con lápiz: La patologización de las diferencias en la clínica y la educación. Noveduc Libros.

Val, A., Amorós, G., Martínez, P., Fernández, M.L., y León, M. (1992). Estudio descriptivo del cumplimiento del tratamiento farmacológico antihipertensivo y validación del test de Morisky y Green. Atención primaria, 10(5), 767–770. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/1472599/

World Health Organization (2018). WHO Guidelines for the pharmacological and radiotherapeutic management of cancer pain in adults and adolescents. https://www.who.int/publications/i/item/9789241550390