Desmorir, o sobre com sobreviure al càncer en la Societat Pal·liativa

Aquest text exposa reflexions des de perspectives antropològiques, socials i farmacèutiques sobre el dolor en societats iberollatinoamericanes. A partir dels significats de Desmorir i Societat Pal·liativa, s’analitzen tres investigacions empíriques: (1) el dolor psicosocial i l’ús de psicofàrmacs a Espanya; (2) el dolor social a partir de dues experiències comunitàries a Xile; i (3) l’experiència d’emmalaltir de càncer, considerant malestars psicosocials i culturals, a Colòmbia.
Com a principals resultats, s’observa la dialèctica del dolor psicosocial associada a l’ús de psicofàrmacs, fet que convida a repensar la preservació de l’esperit, els valors i la identitat. Aquests fàrmacs, igual que els analgèsics, poden disminuir la imaginació i impedir que les persones atorguin sentit a les seves vides. En el dolor social, les pràctiques col·lectives feministes comunitàries aporten benestar comú i emancipació en la societat patriarcapitalista. Les condicions vinculades a l’ús de medicaments responen majoritàriament a causes socials, estructurals i psicosocials; per tant, l’escolta, la comprensió, els retorns empàtics i les pràctiques comunitàries resulten fonamentals per a la recuperació de la salut.