Rousseau colpeja de nou: “indis”, antropòlegs i els límits de la descolonialitat

Seguint un recorregut interdisciplinari, i especialment un enfocament descolonial, l’objectiu d’aquest assaig és investigar alguns dels desenvolupaments del postestructuralisme en el camp antropològic, observant-ne els efectes i les contradiccions. Quins són els avantatges i, sobretot, els riscos d’aquest enfocament filosòfic en mans de l’antropologia contemporània? Potser s’hi reprodueix, entre línies, algun tipus de vici occidentalitzador en les seves etnografies? Si la resposta és afirmativa, com es pot abordar el problema adoptant una postura veritablement descolonial, en lloc de recórrer a una interpretació genèrica i simplificada?
Aquest assaig és un producte de l’antropologia filosòfica, amb les dades secundàries —especialment les etnografies— com a principal font d’informació. Mitjançant l’anàlisi de textos etnogràfics, des del Gir Ontològic fins a les antropologies vitalistes i fenomenològiques, aquestes i altres qüestions seran abordades, si més no, com un tast o potser com una invitació a futures investigacions.