Rousseau colpeja de nou: “indis”, antropòlegs i els límits de la descolonialitat

Main Article Content

Thiago Pinho

Seguint un recorregut interdisciplinari, i especialment un enfocament descolonial, l’objectiu d’aquest assaig és investigar alguns dels desenvolupaments del postestructuralisme en el camp antropològic, observant-ne els efectes i les contradiccions. Quins són els avantatges i, sobretot, els riscos d’aquest enfocament filosòfic en mans de l’antropologia contemporània? Potser s’hi reprodueix, entre línies, algun tipus de vici occidentalitzador en les seves etnografies? Si la resposta és afirmativa, com es pot abordar el problema adoptant una postura veritablement descolonial, en lloc de recórrer a una interpretació genèrica i simplificada?
Aquest assaig és un producte de l’antropologia filosòfica, amb les dades secundàries —especialment les etnografies— com a principal font d’informació. Mitjançant l’anàlisi de textos etnogràfics, des del Gir Ontològic fins a les antropologies vitalistes i fenomenològiques, aquestes i altres qüestions seran abordades, si més no, com un tast o potser com una invitació a futures investigacions.

Paraules clau
Descolonialitat, Postestructuralisme, Antropologia descolonial, Rousseau

Article Details

Com citar
Pinho, Thiago. «Rousseau colpeja de nou: “indis”, antropòlegs i els límits de la descolonialitat». Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia, 2026, vol.VOL 30, núm. 2, p. 174-89, doi:10.5565/rev/periferia.1065.
Referències

Balzac, H. (2012). A comédia humana: Estudos de costumes: Cenas da vida privada (P. Neves, Trans.). Globo.

Castro, E. V. de. (1998). Cosmological deixis and Amerindian perspectivism. The Journal of the Royal Anthropological Institute, 4(3), 469–488. https://www.jstor.org/stable/3034157

Chow, R. (1991). Woman and Chinese modernity: The politics of reading between West and East (T. Carter, Trans.). University of Minnesota Press.

Derrida, J. (1976). Of grammatology (G. C. Spivak, Trans.). The Johns Hopkins University Press.

Dostoiévski, F. (1970). Os Irmãos Karamazov (P. Bezerra, Trans.). Editora Abril Cultural.

Douglas, M. (1966). Purity and danger: An analysis of concepts of pollution and taboo. Routledge.

Festinger, L. (1957). Teoria da dissonância cognitiva (R. Lopes, Trans.). Editora Zahar.

Garcia, T. (2014). What is something? An introduction through modernity to the ontology of form and object (M. Cooper, Trans.). Edinburgh University Press.

Graeber, D. (2015). Radical alterity is just another way of saying 'reality': A reply to Eduardo Viveiros de Castro. Hau: Journal of Ethnographic Theory, 5(2), 1–41. https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.14318/hau5.2.003

Holbraad, M., & Pedersen, M. A. (2017). The ontological turn: An anthropological exposition. University Printing House.

Ingold, T. (2011). Being alive: Essays on movement, knowledge, and description. Routledge.

Latour, B. (2013). An inquiry into modes of existence: An anthropology of the moderns (C. Porter, Trans.). Harvard University Press.

Mann, T. (2010). Travessia marítima com Dom Quixote (A. Nunes, Trans.). Zahar.

Montaigne, M. (2010). Os ensaios (J. Ribeiro, Trans.). Companhia das Letras.

Strauss-Levi, Cláude. Structural Anthropology. New York: Basic Books, 1963.

Viveiros De Castro, E. (2017). Cannibal Metaphysics. Edited by P. Skafish. University of Minnesota Press.

Žižek, S. (1988). Eles não sabem o que fazem: O sublime objeto da ideologia; Rio de Janeiro: Editora Jorge Zahar.

Žižek, S. (2006). Para ler Lacan. Editora Zahar.

Žižek, S. (2010). Living in the end of times (P. Roberts, Trans.). Verso.