Les cadenes globals de les cures: la història de la Claudia

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Guisla Bertran i Tort
UB

El present assaig es centra en dos objectius: des d’una perspectiva macro, plasma la dimensió global de tota la xarxa de cures com un teixit femení invisibilitzat; per altra banda, des d’una perspectiva més humana i micro, es relata la trajectòria de la Claudia, una dona hondurenya de trenta-dos anys que va migrar a Vilanova i la Geltrú ara fa gairebé una dècada. La Claudia ens explica la seva realitat i la de moltes altres dones, però també la de tot un sistema global i de cures que s’alimenta dels cossos i les necessitats de les dones migrades.

Paraules clau
cadenes globals de les cures, reproducció estratificada, famílies transnacionals, feminització de les migracions, xarxes globals de les cures, migració hondurenya

Article Details

Com citar
Bertran i Tort, Guisla. «Les cadenes globals de les cures: la història de la Claudia». Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia, 2024, vol.VOL 29, núm. 1, p. 216-34, doi:10.5565/rev/periferia.975.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Guisla Bertran i Tort, 2024

Referències

Banería, L. (2010). Globalization, women’s work, and care needs: the urgency of reconciliation policies. North Carolina Law Review, 88, 1501-1526.

Colen, S. (2009). Stratified reproduction and West Indian childcare workers and employers in New York. Dins Lewin, E. (2009) Feminist anthropology: A Reader (pp. 380-414).

García, G. R., & González, M. T. (1989). Reproducción social estratificada: el trabajo doméstico remunerado en México y la interacción entre mujeres de estratos medios y populares. UNAM.

Herrera, G. (2011). Repensar el cuidado a través de la migración internacional: mercado laboral, Estado y familias transnacionales en Ecuador. Cuadernos de Relaciones Laborales, 30(1), 139-159.

Ortega, A. (2015). La migración de mujeres hondureñas y la crisis de los cuidados. Nueva Sociedad, 256, 103-113.

Parella, S. (2007) Los vínculos afectivos y de cuidado en las familias transnacionales. Migrantes ecuatorianos y peruanos en España. Migraciones Internacionales, 4(2), 151-188.

Rivera Farfán, C. (2016) Mujeres hondureñas en Cataluña. La emergencia de una ruta migratoria alterna y el trabajo de cuidados. QUIT Working paper series, 19.

Solé, C. & Parella, S. (2005) Discursos sobre la “maternidad transnacional” de las mujeres de origen latinoamericano residentes en Barcelona. Mobilités au féminin 17(2), 15-19.

Yeates, Nicola (2005) Global Care Chains: a critical introduction. Global migration perspectives, 44. GCIM:2005.