Investigant les relacions societat-aigua al Desert d'Atacama. Una conversa crítica amb Manuel Prieto

Article Sidebar

PDF (Castellano)

Main Article Content

Raphael Cantillana
Universidad Autónoma de Barcelona
https://orcid.org/0000-0002-8979-4024

El Desert d'Atacama és mundialment conegut com un dels llocs més secs del planeta. Aquestes característiques biofísiques, sovint acompanyades d'alguns factors ideològics, han portat a identificar aquesta zona com una àrea desolada, deshabitada i abiòtica; quan, per contra, és una zona ecològicament rica i culturalment diversa. Actualment, aquest territori està disputat per grans corporacions mineres que, emparades en polítiques econòmiques permissives i en règims de gestió hídrica basades en la propietat privada, estan catalitzant importants desequilibris ambientals que penetren a les dinàmiques dels grups locals. Aquests nous fenòmens han derivat en una crisi ecosocial, despertant l'interès de diversos investigadors que, al llarg de la darrera dècada, han contribuït a una agenda sumptuosa d'investigació d'aquest cas d'estudi singular. Manuel Prieto és un dels investigadors amb més produccions en aquest debat amb estudis que han transitat per diversos enfocaments que van des de les anàlisis de l'ecologia política cap a l'obertura d'un examen interdisciplinari de la materialitat de la natura. Per aquesta raó, en aquesta entrevista conversem amb Manuel Prieto sobre les particularitats paradigmàtiques d'aquest cas d'estudi i sobre les noves perspectives crítiques per a la investigació científica en general.

Paraules clau
Atacama, Xile, Aigua, Prieto

Article Details

Com citar
Cantillana, Raphael. «Investigant les relacions societat-aigua al Desert d’Atacama. Una conversa crítica amb Manuel Prieto». Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia, 2022, vol.VOL 27, núm. 2, p. 146-63, doi:10.5565/rev/periferia.899.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Raphael Cantillana, 2022

Referències

Aitken, D., Rivera, D., Godoy-Faúndez, A., & Holzapfel, E. (2016). Water scarcity and the impact of the mining and agricultural sectors in Chile. Sustainability, 8(2), 128. https://doi.org/10.3390/su8020128

Babidge, S. (2013). “Socios”: The contested morality of “partnerships” in indigenous community–mining company relations, northern Chile. Journal of Latin American & Caribbean Anthropology, 18(2), 274–293. https://doi.org/10.1111/jlca.12020

Babidge, S. (2021). Seeing water. Slow resistance and the material enigma of extractive effects on society and ecology. Hau: Journal of Ethnographic Theory, 11(2), 395–411. https://doi.org/10.1086/715788

Cantillana, R. (2020). Los estudios del agua en Chile: revisión y perspectivas críticas. Tecnología y Ciencias Del Agua, 11(6), 61–93. https://doi.org/10.24850/j-tyca-2020-06-03

Cantillana, R., & Iniesta-Arandia, I. (2022). Beyond scarcity and its management: Sociocultural dimensions of the water crisis in the Atacama Desert. Water Policy, 24(7), 1124–1145. https://doi.org/10.2166/wp.2022.297

Carrasco, A. (2016). A Biography of Water in Atacama, Chile: Two Indigenous Community Responses to the Extractive Encroachments of Mining. Journal of Latin American and Caribbean Anthropology, 21(1), 130–150. https://doi.org/10.1111/jlca.12175

Gundermann, H., & González, H. (2008). Pautas de integración regional, migración, movilidad y redes sociales en los pueblos indígenas en Chile. Universum, 1(23), 82–115. https://doi.org/10.4067/S0718-23762008000100006

Meseguer-ruiz, O., Olea, M., Calder, M., Ch, R. O., Yager, K., Isela, R., Lastra, A., Nú, I., Sarricolea, P., Serrano-notivoli, R., & Prieto, M. (2023). Andean peatlands at risk? Spatiotemporal patterns of extreme NDVI anomalies, water extraction and drought severity in a large-scale mining area of Atacama, northern Chile. International Journal of Applied Earth Observations and Geoinformation, 116, 1–14. https://doi.org/10.1016/j.jag.2022.103138

Murra, J. (1975). Formaciones económicas y políticas del mundo andino. IEP.

Prieto, M. (2015). Privatizing water in the Chilean Andes: The case of Las Vegas de Chiu-Chiu. Mountain Research and Development, 35(3), 220–229. https://doi.org/10.1659/MRD-JOURNAL-D-14-00033.1

Prieto, M. (2016a). Bringing water markets down to Chile’s Atacama Desert. Water International, 41(2), 191–212. https://doi.org/10.1080/02508060.2015.1107400

Prieto, M. (2016b). Practicing costumbres and the decommodification of nature: The Chilean water markets and the Atacameño people. Geoforum, 77, 28–39. https://doi.org/10.1016/j.geoforum.2016.10.004

Prieto, M. (2017). El Riego que el Mercado no Quiere Ver: Historia del Despojo Hídrico en las Comunidades de Lasana y Chiu-Chiu (Desierto de Atacama, Chile). Journal of Latin American Geography, 16(2), 69–91. https://doi.org/10.1353/lag.2017.0022

Prieto, M. (2022). Indigenous Resurgence, Identity Politics, and the Anticommodification of Nature: The Chilean Water Market and the Atacameño People. Annals of the American Association of Geographers, 112(2), 487–504. https://doi.org/10.1080/24694452.2021.1937036

Prieto, M., Salazar, D., & Valenzuela, M. J. (2019). The dispossession of the San Pedro de Inacaliri river: Political Ecology, extractivism and archaeology. The Extractive Industries and Society, 6(2), 562–572. https://doi.org/10.1016/j.exis.2019.02.004

Romero-Toledo, H., Videla, A., & Gutiérrez, F. (2017). Explorando conflictos entre comunidades indígenas y la industria minera en Chile: las transformaciones socioambientales de la región de Tarapacá y el caso de Lagunillas. Estudios Atacameños, 55, 231–250.

Ulloa, A., & Romero-Toledo, H. (2018). Agua y disputas territoriales en Chile y Colombia. Universidad Nacional de Colombia. Facultad de Ciencias Humanas. Departamento de Geografía.