La Corona d’Aragó com a escenari i font de disposició de monarquies compostes

La composició plural i coordinada de la Corona d’Aragó s’explica per la seva trajectòria històrica. Va començar a la península Ibèrica mitjançant una unió matrimonial (1150) i es va ampliar per terres conquerides als musulmans que van passar a formar regnes nous, no subordinats als fundacionals. No podent incrementar els seus dominis a la península, va haver d’expandir-se pel Mediterrani, però afegint tres regnes (Sicília, Sardenya i Nàpols, entre 1283 i 1442) dotats de les seves normes, institucions, llengües i cultures. Això va contribuir a perfeccionar la seva estructuració en termes d’igualtat principal entre els seus membres, ordenada per un Consell Suprem ben organitzat que va aconseguir mantenir aquesta disposició des de 1494 fins a 1707. La Guerra de Successió Espanyola va afectar plenament a la ubicació dels regnes de la Corona d’Aragó, que van passar a integrar-se en la de Castella. Es descriu aquesta transició de monarquia composta basada en l’igualtat principal a aquella en la qual prima la subordinació accessòria, dominant a Castella. Es detalla el paper de diversos protagonistes en aquesta transició, especialment el del Consell d’Aragó.