El treball de les dones, entre la legalitat i la conveniència (segles XVII i XVIII)

El treball de les dones dins els gremis demostra que les necessitats socials i
econòmiques s’havien avançat a les lleis, fet que va permetre que la integració
de la dona fos possible i necessària, com una activitat important dels gremis tèxtils, com un complement de la feina del marit i com una mà d’obra essencial per a assegurar la continuïtat de l’ofici al llarg dels anys. Les ordinacions d’alguns gremis seders demostren que la vida corporativa havia previst aquesta integració de la dona i contribuïa a la cohesió de la feina i de la societat. Les lleis també concretaven la situació de les dones del gremi, i d’aquelles que, segons les resolucions municipals, podien treballar lliurement, però amb les limitacions que marcaven els privilegis gremials. Es tractava d’una cooperació necessària, només tallada quan apareixien abusos, i llavors, els mecanismes de defensa dels gremis, a través del seu govern, el Consell, pressionaven amb sancions els incomplidors. L’import de les sancions s’aplicava en gran parta ajudar els malalts i els desvalguts de cada gremi i de la ciutat