Les conseqüències de la Guerra de Successió: nous imposts a la Corona d’Aragó, una penalització o un futur impuls per al creixement econòmic?

Acabada la Guerra de Successió a la Corona d’Espanya, Felip V va decidir obtenir majors recursos per a la Reial Hisenda per mitjà de la instauració als antics regnes de la Corona d’Aragó de nous imposts que proporcionessin una quantitat equivalent a la que s’hi hauria obtingut en cas d’haver-hi exigit els imposts vigents a la Corona de Castella. Aquest nou sistema fiscal només va ser implantat en els territoris que havien optat per l’austriacisme en el conflicte successori, de manera que la seva introducció no pot ser interpretada sinó com a penalització a uns súbdits rebels al nou sobirà borbònic. Aquestes noves contribucions presentaven la novetat que, per primera vegada a la història, s’implantaren imposts directes, destinats a gravar les propietats dels contribuents, els seus ingressos laborals i els seus guanys mercantils. La introducció es va combinar amb un sistema de quota territorial, que assegurava uns ingressos regulars a la Hisenda. No es va acabar contribuint per la riquesa que cada individu tingués, sinó pel que la Reial Hisenda desitjava recaptar a cada territori. Malgrat el caràcter costós de la nova contribució, la seva congelació posterior durant més de cent anys no va pas impedir el creixement econòmic d’aquestes àrees