«Nunca es útil que manden muchos a la par». Aduanas, resguardos, «mossos» y militares en la Cataluña del siglo XVIII

Finalitzada la Guerra de Successió, la nova monarquia borbònica va desenvolupar a Catalunya un seguit de mesures orientades a aconseguir una vigilància efectiva del territori i un seu millor control. La definicó d’espai duaner i el desplegament dels mecanismes necessaris per al seguiment dels tràfics de mercaderies van ser endegats de manera immediata, atès que significaven una projecció directa de l’exercici de la sobirania de l’estat en termes de fiscalitat. S’hi va aplicar principalment el resguardo de rentas, que va comptar amb la col·laboració de les Esquadres de Valls des de la seva creació, així com també de l’exèrcit i d’un eficaç grup de «contrabandistes improvisats policies», que col·laboraren amb les autoritats d’Hisenda, tot coincidint amb l’increment del frau. Les pàgines d’aquesta ponència estan destinades a les reformes i funcions dels dits cossos, així com a les reticències i crítiques de que van ser objecte per raó de les seves actuacions, des de les promogudes pels intendents Rodrigo Caballero en 1718 i Antonio de Sartine en 1729 fins a les realitzades des de mitjant segle en endevant, juntament amb la implicació de l’exèrcit en la persecució del contraban i els inevitables xocs de competències que van sorgir entre les diferents instàncies del poder central presents en el Principat.