De cosenyors a coprínceps. El procés de desvinculació d’Andorra de la sobirania espanyola (segles XVI-XVII)

A principis del segle XVI, coincidint amb la unió dinàstica de Castella i Aragó, i amb la simplificació de la frontera pirinenca amb la conquesta del regne de Navarra, les valls d’Andorra, regides per un senyoriu compartit entre els bisbes d’Urgell i els reis de Navarra, com a successors dels comtes de Foix, avancen cap a un procés de desvinculació de la sobirania dels reis espanyols, aprofitant certes inèrcies medievals i també algunes novetats destacables, com l’accés d’un dels titulars del cosenyoriu andorrà al tron de França l’any 1589. El present article pretén aprofundir en l’estudi d’un procés cabdal per a la comprensió de la realitat andorrana i, alhora, gens estudiat fins a l’actualitat, que culminarà amb l’assumpció de la plena sobirania d’Andorra per part dels antics cosenyors durant la Guerra dels Segadors, a mitjan segle XVII.