Canvi climàtic i benestar social a Barcelona Històries personals de salut, menjar i pobresa

Article Sidebar

pdf (Català)

Main Article Content

Joana Díaz-Pont
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic
https://orcid.org/0000-0003-1356-1029
Lluís Reales Guisado
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura

La recerca parteix del problema que comunicar el canvi climàtic i fer visible el seu impacte en el benestar social és un repte complex per a la ciutat. La comunicació climàtica sovint incideix en els factors més negatius i conflictius de la relació entre clima i benestar, destacant la tragèdia i el conflicte. l'objectiu d’aquest article és identificar històries personals que connectin canvi climàtic i benestar en línia amb els plantejaments del solutions journalism, un corrent del periodisme constructiu que posa el focus en les evidències, les possibles solucions i el debat que susciten. A partir d’anàlisi documental i entrevistes semiestructurades, s’exploren els àmbits de la salut, l'economia local i la precarietat en relació amb el canvi climàtic a la ciutat de Barcelona. Es mostren les característiques d’històries que obren el camí cap a un model de comunicació climàtica que pot contribuir a integrar polítiques i inspirar l'acció enfront de l'emergència climàtica.

Palabras clave
benestar social, canvi climàtic, comunicació, ciutat, periodisme constructiu, solutions journalism

Article Details

Cómo citar
Díaz-Pont, Joana; Reales Guisado, Lluís. «Canvi climàtic i benestar social a Barcelona: Històries personals de salut, menjar i pobresa». Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, 2023, n.º 65, pp. 223-37, https://raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/view/421374.
Citas
Barcelona Regional (2017). Introducció al canvi climàtic. Barcelona.

Barcelona Regional (2019). Estudi dels impactes del canvi climàtic a Barcelona. Barcelona.

Bosomworth, K. (2018). A discursive-institutional perspective on transformative governance: A case from a fire management policy sector. Environmental Policy and Governance, 28, 415-425. DOI: 10.1002/eet.1806.

Bulkeley, H. (2017). Cities and governance. Dins M.P. Sutto (ed.). Urban Climate Change Crossroads (pp. 29-38). Londres: Routledge. DOI: 10.4324/9781315548906.

Carter, J.G. (2011). Climate change adaptation in European cities. Current Opinion in Environmental Sustainability, 3(3), 193-198. DOI: 10.1016/j. cosust.2010.12.015.

Coffey, D.J. i Joseph, P.H. (2012). A Polarized Environment: The Effect of Partisanship and Ideological Values on Individual Recycling and Conservation Behavior. American Behavioral Scientist, 57(1), 116-139. DOI: 10.1177/0002764212463362.

Dewulf, A. (2013). Contrasting frames in policy debates on climate change adaptation. Wiley Interdisciplinary Reviews: Climate Change, 4(4), 321-330. DOI: 10.1002/wcc.227.

Díaz-Pont, J. (2022). Visibilising the climate in social policies in Barcelona: Connections in the urban context. Critical Social Policy, 1, 119-139. DOI: 10.1177/02610183221089010

Dryzek, J.S. (2012). Paradigms and Discourses. Dins L. Rajamani i J. Peel (eds.). The Oxford Handbook of International Environmental Law. Oxford: Oxford University Press. DOI: 10.1093/ oxfordhb/9780199552153.013.0003.

European Environment Agency (EEA) (2017a). Climate change, impacts and vulnerability in Europe 2016. Luxemburg.


European Environment Agency (EEA) (2017b). Trends and projections in Europe 2017. Tracking progress towards Europe’s climate and energy targets. Luxemburg.

Fisher, D.R., Waggle, J. i Leifeld, P. (2012). Where Does Political Polarization Come From? Locating Polarization Within the U.S. Climate Change Debate. American Behavioral Scientist, 57(1), 70-92. DOI: 10.1177/0002764212463360.

Foust, C.R. i O’Shannon Murphy, W. (2009). Revealing and reframing apocalyptic tragedy in global warming discourse. Environmental Communication, 3(2), 151-167.

Hajer, M.A. i Fischer, F. (1999). Living with nature: environmental politics as cultural discourse. Nova York: Oxford University Press.

Hausknost, D. (2019). The environmental state and the glass ceiling of transformation. Environmental Politics, 29(1), 17-37. DOI: 10.1080/09644016.2019.1680062.

IEA (2017). CO2 Emissions From Fuel Combustion Highlights 2017.

Lee, T. i Koski, C. (2015). Multilevel governance and urban climate change mitigation. Environment and Planning C: Government and Policy, 33(6), 1501-1517. DOI: 10.1177/0263774X15614700.

McCright, A.M. i Dunlap, R.E. (2011). The Politicization of Climate Change and Polarization in the American Public’s Views of Global Warming, 2001-2010. Sociological Quarterly, 52(2), 155- 194. DOI: 10.1111/j.1533-8525.2011.01198.x.

McIntyre, K. (2019). Solutions Journalism: The effects of including solution information in news stories about social problems. Journalism Practice, 13(1), 16-34. DOI: 10.1080/17512786.2017.1409647.

Nisbet, E.C., Hart, P.S., Myers, T. et al. (2013). Attitude Change in Competitive Framing Environments? Open-/Closed-Mindedness, Framing Effects, and Climate Change. Journal of Communication, 63(4), 766-785. DOI: 10.1111/ jcom.12040.


Otto, A. i Gugushvili, D. (2020). Eco-social divides in Europe: Public attitudes towards welfare and climate change policies. Sustainability, 12(1), 1-18. DOI: 10.3390/SU12010404.

Remling, E. (2018). Depoliticizing adaptation: a critical analysis of EU climate adaptation policy. Environmental Politics, 27(3), 477-497. DOI: 10.1080/09644016.2018.1429207.

Schmidt, V.A. (2008). Discursive Institutionalism: The Explanatory Power of Ideas and Discourse. Annual Review of Political Science, 11(1), 303-326. DOI: 10.1146/annurev.polisci.11.060606.135342.

SJN (s.d.). Impact. Recuperat de https://www.solutionsjournalism.org/impact (accedit el 24 de gener del 2023)