Alimentació de proximitat per a qui? Reflexions, reptes i oportunitats de la relació entre alimentació de proximitat i identitat alimentària en un context de crisi ecosocial
Article Sidebar
Citaciones en Google Académico
Main Article Content
L’objectiu d’aquest article és socialitzar els resultats d’una aproximació a les percepcions, experiències i identitats alimentàries de les persones migrants i explorar maneres de fer-les partícips dels discursos i les estratègies del sector agroecològic i de l’oferta alimentària de proximitat. S’han fet entrevistes en profunditat i grups focals, en què han participat persones migrants a títol de consumidores i iniciatives socioeconòmiques i agroalimentàries del teixit d’economia social i solidària de Barcelona. Els resultats evidencien una sèrie de reptes i oportunitats. La incorporació de noves espècies i varietats al·lòctones a l’agricultura local, junt amb els coneixements agroalimentaris de les persones migrants i d’aquestes a l’economia social són una oportunitat per biodiversificar les hortes que alimenten Barcelona i per reduir la petjada ecològica que suposa importar aliments. També es presenten com una estratègia de resiliència agrícola i social enfront del canvi climàtic i la crisi ecosocial, reduint les desigualtats i sumant a les sobiranies alimentàries del territori.
Article Details
Álvarez, M. i Medina, F.X. (2008). Identidades en el plato. El patrimonio cultural alimentario entre Europa y América. Barcelona: Icaria.
Andrés, R. (18 d’abril del 2021). Las verduras chinas triunfan en la huerta valenciana. La Vanguardia. Recuperat de https://www.lavanguardia. com/local/valencia/20210418/6917157/verduras-chinas-huerta-valenciana-perello-mareny.html
Binimelis, R. i Descombes, C.-A. (2010). Comercialització en circuits curts. Identificació i tipologia. Barcelona: Escola Agrària de Manresa i Verloc.
Calvo, M. (1982). Migration et alimentation. Social Science Information, 3(21), 386-446.
Contreras, J. (2007). Immigració i pràctiques alimentàries. TECA: Tecnologia i Ciència dels Aliments, 11, 26-34.
Contreras, J. (2010). ¿La inmigración amenaza nuestra identidad o la cultura es una coartada para la discriminación?. NOS-OTROS: Miradas antropológicas sobre la diversidad, 1, 443-460.
Contreras, J. (2012) Ethnodiététique. Dins Poulain J-P (editor). Dictionnaire des cultures alimentaires (pp. 516-523). París: PUF.
Contreras, J. i Gracia, M. (2005). Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas. Barcelona: Ariel.
Di Falco, S. i Chavas, J.P. (2008). Rainfall shocks, resilience, and the effects of crop biodiversity on agroecosystem productivity. Land Economics, 84(1), 83-96.
Domene, E. i Saurí, D. (2007). Urbanization and class-produced natures: Vegetable gardens in the Barcelona Metropolitan Region. Geoforum, 38(2), 287-298.
García, X., García-Sierra, M. i Domene, E. (2020). Spatial inequality and its relationship with local food environments: The case of Barcelona. Applied Geography, 115, 102140.
Gil Zafra, M.A. (2001). Planificación estratégica: el método DAFO. Dins T.R. Villasante, M. Montañés i P. Martín (coord.). Prácticas de creatividad social. Construyendo ciudadanía II (pp. 171-190). Barcelona: El Viejo Topo.
L’Etnogràfica (2022). Quadern Aliments de proximitat per a tothom. Recuperat de https://letnografica.org/wp-content/uploads/2022/05/Quadern_Aliments-de-proximitat-per-a-tothom.pdf
Medina, F.X. (ed.) (2014). Alimentación y migraciones en Iberoamérica. Barcelona: UOC.
MigrESS (2017). Una economia solidària per a tothom? Persones migrades a l’economia social i solidària: límits i potencialitats. Barcelona: Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya.
Organització de les Nacions Unides (1999). Cuestiones sustantivas que se plantean en la aplicación del Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales. Observación general 12. El derecho a una alimentación adecuada (art. 11). Recuperat de https://www.acnur. org/fileadmin/Documentos/BDL/2001/1450.pdf
Riera, A. (2001). Las plantas que llegaron de Levante. Acerca del legado alimentario islámico en la Cataluña medieval. Anuario de Estudios Medievales, 31(2), 787-841.