Els espais oberts en el planejament metropolità : realitats i propostes

L'espai obert en àrees urbanes no pot ser definit simplement de manera negativa, com un àmbit residual del procés d'urbanització. Al contrari, ha de ser considerat com l'element primigeni, àmpliament majoritari, estructurant i necessitat d'un tractament i una protecció específics. Partint d'aquesta constatació, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, en fase d'elaboració, proposa la classificació del territori metropolita en "espais oberts" (unes 246.000 ha, el 76% del sol metropolita) i "illes metropolitanes" (77.000 ha, el 24% del total). El treball explica els principis seguits en el pla per a la definició del conjunt d'espais oberts i enumera les exigències socials a les quals aquesta definició respon. Tot seguit identifica els quatre criteris utilitzats en la seva delimitació concreta: objectivitat de les motivacions, especificitat de les regulacions aplicables, garantia d'accessibilitat, i caràcter sistèmic del conjunt d'espais oberts. Finalment, es detallen els elements que hauran d'integrar-se en aquest sistema: els espais naturals i els espais febles a protegir; els separadors-connectors; i els nuclis urbans i urbanitzacions continguts en espais oberts.