La provisió d’habitatge social als sistemes mediterranis en relació amb els sistemes de benestar europeus Una visió des del mercat de lloguer

La provisió pública d’habitatge a Europa està fortament determinada per les característiques de l’estat del benestar de cada país, configurat, en gran part, després de la Segona Guerra Mundial. Espanya és un representant dels països del sud d’Europa on la comprensió del que representa garantir l’accés a l’habitatge varia de la resta d’Europa. Pertany a l’anomenat règim de benestar rudimentari, que es caracteritza per un reduït desenvolupament de l’estat del benestar, tant en termes de despesa social sobre el PIB com en nombre de persones treballant en les seves àrees clau (salut, educació, serveis socials, etc.). La manca de solucions públiques efectives a Espanya per resoldre el problema residencial ha caracteritzat la trajectòria del sistema d’habitatge al país. L’augment constant de la taxa d’habitatges ocupats en propietat i la insignificant presència d’habitatge de lloguer públic des de meitat del segle XX han influenciat decididament la dimensió reduïda i la relativa baixa qualitat del sector
de lloguer privat a Espanya. Aquest article vol, en primer lloc, oferir una visió comparada entre els estats del benestar a Europa, la provisió d’habitatge social i el paper del lloguer privat. Seguidament, s’identificaran les tendències generals en la situació actual dels sistemes d’habitatge i la seva relació amb el mercat de lloguer a Europa. Finalment, s’abordaran noves estratègies en
l’accés a l’habitatge en el context d’un estat del benestar cada vegada més debilitat.