Percepcions i metàfores sobre el canvi climàtic De les narratives mediàtiques desmobilitzadores als moviments socials emergents

Article Sidebar

pdf

Main Article Content

Josep 1964- Espluga
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia
https://orcid.org/0000-0002-5058-2411

Tot i que el canvi climàtic és un dels principals riscos ambientals del segle XXI i sobre el qual cal actuar amb urgència, es dona la paradoxa que rarament en tenim una experiència directa i n’adquirim el coneixement bàsicament amb les narratives que científics i polítics vehiculen a través dels mitjans de comunicació. Per això, resulta pertinent preguntar-se com es transmet mediàticament la idea del canvi climàtic i com afecta això les percepcions de la població i, en conseqüència, les seves accions o intencions d’acció. Amb aquesta finalitat, aquí faig una anàlisi de les metàfores amb què la premsa defineix el canvi climàtic i com una mostra qualitativa de població (un grup de persones preocupades i un altre d’escèptiques) les interpreta i redefineix. Les metàfores identificades a la premsa es corresponen bàsicament amb quatre dominis semàntics: bèl·lic, moviment, esport i tecnologia-construcció. D’aquesta manera, la imatge que s’ofereix del canvi climàtic és la d’una lluita, que es presenta com un joc o aposta, sobre alguna cosa que està en moviment i que cal frenar, contenir o posar sota control. L’anàlisi de com la població construeix la seva visió sobre aquest fenomen dona un interessant contrapunt que permet entendre les actituds i comportaments que es posen en pràctica. El text finalitza amb una reflexió sobre les conseqüències d’aquests resultats per a l’emergència i desenvolupament dels moviments socials ambientals i de protesta contra el canvi climàtic.

Paraules clau
percepcions, metàfores narratives mediàtiques, moviments socials, canvi climàtic

Article Details

Com citar
Espluga, Josep 1964-. «Percepcions i metàfores sobre el canvi climàtic: De les narratives mediàtiques desmobilitzadores als moviments socials emergents». Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, 2023, núm. 65, p. 205-21, https://raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/view/421373.
Referències
Alaszewski, A. (2006). Using Diaries for Social Research, Londres: Sage.

Ballantyne, A.G. (2016). Climate change communication: what can we learn from communication theory? WIREs Climate Change, 7, 329-344.

Charteris-Black, J. (2004). Corpus approaches to critical metaphor analysis. Nova York: Palgrave McMillan.

Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) (2023). Estudio 3390, Barómetro de enero de 2023. Recuperat de https://www.cis.es/cis/opencms/ES/NoticiasNovedades/InfoCIS/2023/Documentacion_3390.html

Coffeya, Y., Bhullara, N., Durkin, J., Islamb, S. I Usherb, K. (2021). Understanding Eco-anxiety: A Systematic Scoping Review of Current Literature and Identified Knowledge Gaps. The Journal of Climate Change and Health, 3, 100047. DOI: https://doi.org/10.1016/j.joclim.2021.100047.

Comissió Europea (2015). Eurobaròmetre Especial 435. Canvi climàtic – Fitxa de dades de l’Estat espanyol. https://europa.eu/eurobarometer/ surveys/detail/2060

Comissió Europea (2017). Eurobaròmetre Especial 459. Canvi climàtic – Fitxa de dades de l’Estat espanyol. Recuperat de https://europa.eu/ eurobarometer/surveys/detail/2140

Comissió Europea (2019). Eurobaròmetre Especial 490. Canvi climàtic – Fitxa de dades de l’Estat espanyol. Recuperat de https://europa.eu/ eurobarometer/surveys/detail/2212

Comissió Europea (2021). Eurobaròmetre Especial 513. Canvi climàtic – Fitxa de dades de l’Estat espanyol. Recuperat de https://europa.eu/eurobarometer/surveys/detail/2273

Díaz-Pérez, S., Soler-i-Martí, R. i Ferrer-Fons, M. (2021). From the global myth to local mobilization: Creation and resonance of Greta Thunberg’s frame. Comunicar, 29(68). DOI: 10.3916/C68- 2021-03.

Dunlap, R.E., Van Liere, K.D., Mertig, A.G. i Jones, R.E. (2000). Measuring Endorsement of the New Ecological Paradigm: a revised NEP scale. Journal of Social Issues, 56(3), 425-442.

Eco, U. (1993). Los límites de la interpretación. Barcelona: Random House Mondadori.

Enquesta Social Europea (ESS) (2018). Actitudes ante el cambio climático y la energía en Europa. Principales resultados de la octava edición de la Encuesta Social Europea. Recuperat de https:// www.europeansocialsurvey.org/docs/findings/TL9_ Climate-Change-Spanish.pdf

Espluga, J., Farré, J., Gonzalo, J., Horlick-Jones, T., Prades, A., Oltra, J. i Navajas, J. (2009). Do the people exposed to a technological risk always want more information about it? Some observations on cases of rejection. Dins S. Martorell, C. Guedes i J. Barnett (eds.). Safety, Reliability and Risk Analysis. Theory, Methods and Applications (pp. 1301-1308). Londres: CRC Press.

Espluga, J., Farré, J., Gonzalo, J. i Prades, A. (2014). Factores que inhiben la movilización social: el caso del área petroquímica de Tarragona. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 146, 191-216.

Espluga, J., Konrad, W., Mays, C., Oltra, C., Poumadère, M. i Prades, A. (2016). How to address citizens’ practices and policies on sustainability? A consultative tool for brokering policy-related knowledge between the worlds of policymaking and everyday citizens’ life. Evidence & Policy, 12(3), 381-404.

Espluga Trenc, J. (coord.) (2019). El cambio climático y sus metáforas. Cómo dar sentido a las narrativas mediáticas sobre un riesgo global difuso e invisible. Barcelona: Icària. Greimas, A. (1987). Semántica estructural. Madrid: Gredos.

Horlick-Jones, T. i Prades, A. (2014). Translating between social worlds of policy and everyday life: The development of a group-based method to support policy-making by exploring behavioural aspects of sustainable consumption. Public Understanding of Science, 24(7), 811-826. DOI: http://dx.doi.org/10.1177/0963662514525556.


Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) (2022). Climate Change 2022: Impacts, Adaptation and Vulnerability. Contribution of Working Group II to the Sixth Assessment Re - port of the Intergovernmental Panel on Climate Change (pp. 3056). Cambridge: Cambridge Uni - versity Press. DOI: 10.1017/9781009325844.

Lakoff, G. i Johnson, M. (1980). Metaphors we live by. Chicago: University of Chicago Press. Mio, J. (1997). Metaphor and politics. Metaphor and Symbol, 12(2), 113-133.

Musolff, A. (2004). Metaphor and political dis - course. Analogical reasoning in debates about Europe. Nova York: Palgrave McMillan.

Perelman, Ch. i Olbretch-Tyteca, L. (1994). Trata - do de la argumentación. La nueva retórica. Madrid: Gredos.

Prades, A., Espluga J. i Horlick-Jones, T. (2017). Hybrid focus groups as a means to investigate practical reasoning, learning processes and indi - genous activities. Dins R.S. Barbour i D.L. Morgan (eds.). A New Era of Focus Groups Research. Challenges, Innovation and Practice (pp. 179-204). Londres: Palgrave.

Rahmstorf, S. (2004). The climate sceptics. Dins Munich Re, Weather catastrophes and climate change (pp. 76-83). Postdam: Postdam Institu - te for Climate Impact Research. Recuperat de https://www.pik-potsdam.de/~stefan/Publications/Ot - her/rahmstorf_climate_sceptics_2004.pdf

Tabara, J.D. (2016). Percepció i comunicació del coneixement sobre el canvi climàtic a Catalunya. Dins Generalitat de Catalunya i Institut d’Estudis Catalans. Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (pp. 558-578). Barcelona: Generalitat de Catalunya i Institut d’Estudis Catalans.

Whitmarsh, L. i O’Neill, S. (2010). Green identi - ty, green living? The role of pro-environmental self-identity in determining consistency across diverse pro-environmental behaviours. Journal of Environmental Psychology, 30(3), 305-314.