Reptes de la transició energètica de Catalunya justícia amb el territori català, el Sud Global i el planeta
Article Sidebar
Main Article Content
La transició energètica proposada per la Generalitat de Catalunya es basa en la substitució de tecnologies, passant dels combustibles fòssils a les energies renovables a gran escala i l’hidrogen verd, cosa que genera impactes negatius al territori, obvia els límits biofísics del planeta, contribueix a la volatilitat del mercat de les matèries primeres crítiques i genera impactes negatius als països del Sud Global on s’extrauen. La distribució dels grans projectes renovables i d’hidrogen verd s’ubiquen principalment a les províncies de Tarragona i Lleida, allunyats del principal centre de consum, l’àrea metropolitana de Barcelona. A més, una gran part d’aquests projectes es construeixen en sòl agrícola, competint amb l’assoliment de la sobirania alimentària. Les empreses promotores dels parcs eòlics i fotovoltaics són filials d’una gran empresa energètica o d’una de creada ad hoc per gestionar un projecte d’energies renovables concret. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar diferents aspectes que cal tenir en compte per determinar en quina mesura la transició energètica promoguda per les institucions a Catalunya és justa i, per tant, no genera impactes negatius mediambientals, socials ni territorials, incorporant-hi, a més, la perspectiva del Sud Global.
Article Details
Agència Tributària de Catalunya (2021). Valors bàsics immobles urbans, sòl, construcció, índex correctors. Recuperat de https://atc.gencat.cat/ web/.content/documents/valoracions/vbasics/2020/ valors_basics_urbana_catalunya_2020.pdf
Ariza-Montobbio, P. (2013). Large-scale renewable energy? A transdisciplinary view on conflicts and trade-offs in the implementation of renewable energy [tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona.
Capellán-Pérez, I. i De Castro, C. (2022) Transición a energías renovables y demanda de minerales. Dins L. Sánchez Vázquez, C. Olivieri, H. Escalante Moreno i M. Velázquez Pérez (eds.). Minería y extractivismos: Diálogo entre la academia y los movimientos sociales. Granada: Universidad de Granada.
DARP (2020). Informe tècnic sobre la protecció dels sòls d’alt valor agrològic. Recuperat de https://agricultura.gencat.cat/web/.content/01-departament/bases-cartografiques/enllacos-documents/ generics/fitxers-binaris/informe-sols-alt-valor-agrologic.pdf
Dominish, E., Florin, N. i Teske, S. (2019). Responsible Minerals Sourcing for Renewable Energy. The Institute for Sustainable Futures (ISF), University of Technology Sydney. Recuperat de https://earthworks.org/resources/responsible-minerals-sourcing-for-renewable-energy/
EOLICCAT (2022). Sobre l’energia eòlica a Catalunya. Recuperat de https://eoliccat.net/sobre-lenergia-eolica-a-catalunya/
Franquesa, J. (2020). Haciendo y deshaciendo baldíos: dinámicas de valor y conflictos energéticos en la Cataluña sur. Revista Andaluza de Antropología, 18, 77-97. Recuperat de https://hdl. handle.net/11441/100216
GENCAT (13 de desembre del 2022). Preus de la terra agrícola. Recuperat de https://agricultura. gencat.cat/ca/departament/estadistiques/observatori-agroalimentari-preus/preus-terra/preus-terra-agricola/
Hidrógeno Verde (5 d’abril del 2022). Nace el Corredor del Hidrógeno del Ebro. Recuperat de https://hidrogeno-verde.es/nace-corredor-del-hidrogeno-del-ebro/
ICAEN (31 de desembre del 2022). Visor sobre l’estat de tramitació ambiental dels projectes d’energies renovables a Catalunya. Recuperat de https://mediambient.gencat.cat/ca/detalls/Articles/ visor
ICAEN (21 de febrer del 2023). Visor ambiental de les energies renovables. Recuperat de https://agportal.sig.gencat.cat/portal/apps/ webappviewer/index.html?id=596279561d0e4b46b79a43151303e17c&locale=ca
IDAE (2006). Manuales de energía renovables: Energía eólica. Recuperat de https://www.idae.es/ sites/default/files/documentos/publicaciones_idae/ documentos_10374_energia_eolica_06_d9231f5c.pdf
IDAE (2006). Manuales de energías renovables: Energía solar térmica. Recuperat de https://www. idae.es/sites/default/files/documentos/publicaciones_idae/documentos_10374_energia_solar_termica_06_8a90370e.pdf
IDESCAT (13 de desembre del 2022) Superfície agrària. Per tipus. Recuperat de https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15400
IDESCAT (13 de desembre del 2022) Superfície agrària. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies. Recuperat de https://www.idescat.cat/ indicadors/?id=aec&n=15402&t=202000
IDESCAT (13 de desembre del 2022) Usos del sòl. Comarques i Aran, àmbits i províncies. Recuperat de https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15180&t=202100
IEA (2022). Minerals used in clean energy technologies compared to other power generation sources. Recuperat de https://www.iea.org/ data-and-statistics/charts/minerals-used-in-clean-energy-technologies-compared-to-other-power-generation-sources
Lee, J. et al. (2020). Reviewing the material and metal security of low-carbon energy transitions Renewable and Sustainable Energy Reviews, 124, 109789.
Levenda, A.M., Behrsin, I. i Disano, F. (2021). Renewable energy for whom? A global systematic review of the environmental justice implications of renewable energy technologies. Energy Research & Social Science, 71, 101837.
López-Redondo, J. (2021). El component territorial de la transició energètica a Catalunya. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 91-92, 117- 142.
Món Sostenible (10 de maig del 2023). Entitats ecologistes demanen que les candidatures que es presentin a les municipals apostin per energies renovables democràtiques i sostenibles. Recuperat de https://www.monsostenible.net/catala/ noticies/entitats-ecologistes-volen-que-les-candidatures-que-es-presentin-a-les-municipals-apostin-per-energies-renovables-democratiques-i-sostenibles/
PROENCAT (2022). Prospectiva energètica de Catalunya (PROENCAT 2050). Recuperat de https://icaen.gencat.cat/ca/l_icaen/prospectiva_planificacio/
Re:Common (8 de novembre del 2022). The illusion of green hydrogen. Recuperat de https://www. recommon.org/en/the-illusion-of-green-hydrogen/
REPSOL (19 de gener del 2022). Nace SHYNE, el mayor consorcio en España para impulsar el hidrógeno renovable. Recuperat de https://www. repsol.com/es/sala-prensa/notas-prensa/2022/nace-shyne--el-mayor-consorcio-en-espana-para-impulsar-el-hidrog/index.cshtml
Riba i Romeva, C. (2011). Recursos energètics i crisi: la fi de 200 anys irrepetibles. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, Iniciativa Digital Politècnica.
Saladié, S. (2018). Conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica: El cas de les comarques meridionals de Catalunya. Lleida: Pagès.
Saladié, S., Salvat, L., Zaragozi, B., Trinitat, M. i Blay, J. (2022) Determinació del potencial d’autoabastiment elèctric dels municipis de la demarcació de Tarragona a partir d’energia fotovoltaica i eòlica instal·lada en entorns urbans. Recuperat de https://www.gratet.urv.cat/media/ upload/domain_1944/arxius/Projecte_renovables_espais_urbans_DipTa.pdf
Sovacool, B.K. (2021). Who are the victims of low-carbon transitions? Towards a political ecology of climate change mitigation. Energy Research & Social Science, 73, 101916.
Swidish Buyers’ Monitoring of Electronics Supply Chains (2021) State Imposed Forced Labor in China. Recuperat de https://www.adda.se/contentassets/709146ed8bd24cb58412d8614db43995/ state-imposed-forced-labor-in-china.pdf
Xse (21 de febrer del 2013). Manifest per la sobirania energètica. Recuperat de https://xse.cat/ manifest/
Zografos, C. i Saladié, S. (2012). La ecología política de conflictos sobre energía eólica. Un estudio de caso en Cataluña. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 58(1), 177-192. Recuperat de https://raco.cat/index.php/DocumentsAnalisi/article/ view/250755.