La zona de baixes emissions Rondes de Barcelona una anàlisi des del punt de vista de la justícia social i territorial

Article Sidebar

pdf

Main Article Content

David Andrés Argomedo
Universitat Autònoma de Barcelona. Institut Metròpoli
Joan Checa Rius
Universitat Autònoma de Barcelona. Institut Metròpoli
https://orcid.org/0000-0002-2558-7405
Núria Pérez Sans
Universitat Autònoma de Barcelona. Institut Metròpoli
https://orcid.org/0000-0003-2266-3043

La millora de la qualitat de l’aire en entorns urbans és un dels principals reptes dels governs locals. A les zones urbanes, un dels principals focus de contaminació prové del trànsit rodat, el qual és, alhora, una font important dels gasos que contribueixen al canvi climàtic. A Barcelona, l’any 2019, els nivells excessius de contaminació van provocar unes 1.900 morts prematures. Per resoldre aquest problema, és crucial implementar mesures que fomentin una mobilitat menys dependent dels combustibles fòssils i en què el transport públic i la mobilitat activa tinguin un paper més rellevant. Entre les diferents mesures possibles, les zones de baixes emissions (ZBE) són les més populars a Europa, tanmateix, no estan exemptes de polèmica. Aquest article, sobre la base de les dades de l'Enquesta de mobilitat en dia feiner, analitza l’impacte de la ZBE Rondes Barcelona segons les característiques socioeconòmiques i la residència de les persones. També es du a terme un exercici prospectiu per avaluar l’efecte que tindria l’ampliació de les restriccions als vehicles amb distintiu ambiental B. Els resultats mostren que l’impacte de la ZBE en la mobilitat general ha estat moderat i que no ha afectat especialment les persones d’ingressos baixos. Alhora, una hipotètica ampliació de les restriccions dels vehicles amb etiqueta B sí que podria tenir impactes més importants, especialment en els grups vulnerables econòmicament. Malgrat això, els actuals nivells de contaminació de l’aire són alarmants i requereixen mesures urgents.

Paraules clau
zona de baixes emissions, desigualtat socioeconòmica, distintiu ambiental, planificació urbana i del transport, avaluació de polítiques públiques

Article Details

Com citar
Andrés Argomedo, David et al. «La zona de baixes emissions Rondes de Barcelona: una anàlisi des del punt de vista de la justícia social i territorial». Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, 2023, núm. 65, p. 99-115, http://raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/view/421363.
Referències
AIRUSE. (2012). Testing and Development of air quality mitigation measures in Southern Europe. Agencia Estatal Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Recuperat de Http://airuse.eu/

Ajuntament de Barcelona. (2022). Zona de baixes emissions de ronde de Barcelona. Informe d’implantació i seguiment. Ajuntament de Barcelona.

Ajuntament de Barcelona i Guàrdia Urbana. (2023). Nombre d’accidents i nombre de persones accidentades. Recuperat de https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Estadistiques_per_temes/Transport_i_mobilitat/Mobilitat/ Circulacio/Accidents/v101.htm

AMB. (2020). Pla metropolità de mobilitat urbana 2019-2024. Document d’aprovació definitiva. Recuperat de https://www3.amb.cat/repositori/PMMU/ APROVA/DEFINITIU/PMMU_Proposta%20pla_ Aprov_Definitiva_octubre2020.pdf

AMB. (2023). Contaminació atmosfèrica. Recuperat de https://www.amb.cat/web/ecologia/sostenibilitat/qualitat-de-laire/contaminacio-atmosferica ASPB. (2022a). #COVID19aldiaBCN. Agència de Salut Pública de Barcelona. Recuperat de https:// aspb.shinyapps.io/COVID19_BCN/

ASPB. (2022b). La salut a Barcelona 2021. Agència de Salut Pública de Barcelona. ATM. (2017). Índex d’accessibilitat al transport públic. ArcGIS StoryMaps. Recuperat de https:// storymaps.arcgis.com/stories/aa8342dc94004e31b98e14d5c01ca1ae

ATM. (2021). Enquesta de mobilitat en dia feiner. IERMB. Recuperat de https://iermb.uab.cat/ca/enquestes/enquestes-de-mobilitat/

BISC. (2023). Barcelona Life Study Cohort. Barcelona Life Study Cohort. Recuperat de https:// projectebisc.org/

Castells, M. i Himanen, P. (2016). Reconceptualización del desarrollo en la era global de la información. En Reconceptualización del desarrollo en la era global de la información (Primera edición). FCE.

Charleux, L. (2014). Contingencies of environmental justice: The case of individual mobility and Grenoble’s Low-Emission Zone. Urban Geography, 35(2), p. 197-218. DOI:
https://doi.org/10.10 80/02723638.2013.867670

Christiansen, P. (2018). Public support of transport policy instruments, perceived transport quality and satisfaction with democracy. What is the relationship? Transportation Research Part Dins: Policy and Practice, 118(C), p. 305-318. DOI: https://doi.org/10.1016/j.tra.2018.09.010

Costa, S., Ferreira, J., Silveira, C., Costa, C., Lopes, D., Relvas, H., Borrego, C., Roebeling, P., Miranda, A. I. i Teixeira, J. P. (2014). Integrating health on air quality assessment--review report on health risks of two major European outdoor air pollutants: PM and NO2 . Journal of Toxicology and Environmental Health. Part B, Critical Reviews, 17(6), p. 307-340. DOI:
https://doi.org/10.1080/10 937404.2014.946164

De Vrij, E. i Vanoutrive, T. (2022). ‘No-one visits me anymore’: Low Emission Zones and social exclusion via sustainable transport policy. Journal of Environmental Policy & Planning, 24(6), 640-652. DOI: https://doi.org/10.1080/1523908X.2021.2022465

DGT. (2021). Portal estadístico Dirección General de Tráfico. Recuperat de https://sedeapl.dgt.gob. es/WEB_IEST_CONSULTA/

Duxfield, Isobel; Giorgiutti, Alessia i Thijs, Juliette (2022). ReVeAL: la gran revelación. Conclusiones de la puesta en marcha de las regulaciones de acceso de los vehículos a zonas urbanas de seis ciudades. CIVITAS, European Union’s Horizon 2020 research. Recuperat de https://civitas-reveal.eu/

GESOP i AMB. (2020). L’Òmnibus de GESOP. Informe de resultats, hivern 2020 (p. 54).

Hajmohammadi, H. i Heydecker, B. (2022). Evaluation of air quality effects of the London ultra-low emission zone by state-space modelling. Atmospheric Pollution Research, 13(8), 101514. DOI: https://doi.org/10.1016/j.apr.2022.101514

Holman, C., Harrison, R. i Querol, X. (2015). Review of the efficacy of low emission zones to improve urban air quality in European cities. Atmospheric Environment, 111, p. 161-169. https:// doi.org/10.1016/j.atmosenv.2015.04.009

Hoornweg, D., Sugar, L. i Trejos Gómez, C. L. (2011). Cities and greenhouse gas emissions: Moving forward. Environment and Urbanization, 23(1), p. 207-227.
https://doi. org/10.1177/0956247810392270

Idescat. (2022). Institut d’Estadística de Catalunya, Densitat de població. Recuperat de https:// www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15228

Kuss, P. i Nicholas, K. A. (2022). A dozen effective interventions to reduce car use in European cities: Lessons learned from a meta-analysis and transition management. Case Studies on Transport Policy, 10(3), 1494-1513. DOI: https://doi.org/10.1016/j.cstp.2022.02.001

Ma, L., Graham, D. J. i Stettler, M. E. J. (2021). Has the ultra low emission zone in London improved air quality? Environmental Research Letters, 16(12), 124001. DOI: https://doi.org/10.1088/1748- 9326/ac30c1

Moreno, E., Schwarz, L., Host, S., Chanel, O. i Benmarhnia, T. (2022). The environmental justice implications of the Paris low emission zone: A health and economic impact assessment. Air Quality, Atmosphere & Health, 15(12), p. 2171-2184. DOI: https://doi.org/10.1007/s11869-022-01243-7

Nacions Unides (2016). The conference. The United Nations Conference on housing and sustainable urban development (HABITAT III).

OCCC. (2021). Avanç de l’estimació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya per a l’any 2020 (p. 16). Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Generalitat de Catalunya. Recuperat de https://canviclimatic.gencat.cat/web/. content/01_EL_CANVI_CLIMATIC/inventaris_demissions/inventaris_demissions_a_catalunya/Estimacio-de-les-emissions-de-GEH-2020_f.pdf

OMS. (2021). WHO global air quality guidelines. Particulate matter (PM2.5 and PM10), ozone, nitrogen dioxide, sulfur dioxide and carbon monoxide. World Health Organization. Recuperat de https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/34 5329/9789240034228-eng.pdf

OMS. (2022, desembre 19). Calidad del aire ambiente (exterior) y salud. Recuperat de https:// www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/ambient-(outdoor)-air-quality-and-health

Parlament Europeu. (14 de febrer del 2023). Resolución legislativa del Parlamento Europeo, de 14 de febrero de 2023, sobre la Propuesta de Reglamento del Parlamento Europeo y del Consejo por el que se modifica el Reglamento (UE) 2019/631 en lo que respecta al refuerzo de las normas de comportamiento en materia de emisiones de CO2 de los turismos nuevos y de los vehículos comerciales ligeros nuevos, en consonancia con la mayor ambición climática de la Unión (COM(2021)0556 – C9-0322/2021 – 2021/0197(COD)).

Pérez Sans, N., Domene Gómez, E., Checa Rius, J., Andrés Argomedo, D. i Calvet Mir, L. (2022). Anàlisi de l’impacte socioeconòmic i territorial de la Zona de Baixes Emissions Rondes de Barcelona (p. 97). IERMB i Ajuntament de Barcelona.

Rico, M., Font, L., Gómez, A. i Realp, E. (2022). Avaluació de la qualitat de l’aire a Barcelona 2021. Agència de Salut Pública de Barcelona. Recuperat de https://www.aspb.cat/documents/qualitat-aire/

Sadler Consultants Europe GmbH i Unió Europea. (2020). Impact of Low Emission Zones. EU Urban Vehicle Access Regulation Portal website. Recuperat de https://urbanaccessregulations. eu/low-emission-zones-main/impact-of-low-emission-zones

Transport for London. (2023). Ultra Low Emission Zone. Transport for London. Recuperat de https:// www.tfl.gov.uk/modes/driving/ultra-low-emission-zone/cars

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. (2022). TSJCat anul·la l’Ordenança Municipal de l’Ajuntament de Barcelona sobre la Zona de Baixes Emissions (Recurso ordinario 59/2020). Recuperat de https://www.poderjudicial.es/portal/site/cgpj/menuitem.65d2c4456b6ddb628e635fc1dc432ea0/?vgnextoid=5a29b082c80bf710VgnVCM1000004648ac0aRCRD&vgnextchannel=3914baf56882d210VgnVCM100000cb34e20aRCRD&vgnextfmt=default&- vgnextlocale=ca&lang_choosen=ca

Verbeek, T. i Hincks, S. (2022). The ‘just’ management of urban air pollution? A geospatial analysis of low emission zones in Brussels and London. Applied Geography, 140, 102642.
DOI: https://doi. org/10.1016/j.apgeog.2022.102642