Mesures per al foment de l'habitatge a les grans ciutats

L’autor planteja com l’esgotament del sòl edificable i un parc d’habitatges caracteritzat per l’antiguitat fan que les actuacions sobre el parc existent siguin l’única via de la política d’habitatge a la ciutat de Barcelona i la resta de municipis de la comarca del Barcelonès. L’obtenció de sòl mitjançant la reforma de zones urbanes obsoletes, el manteniment i millora del parc existent i l’accés a l’habitatge usat són objectius que han d’ésser tinguts en compte pel Pla d’Habitatge 1998-2001 a la comarca. Així, les polítiques d’obtenció de sòl han d’aconseguir que l’acció de gestió en preparació de sòl comporti una oferta efectiva de sòl per a habitatge de protecció oficial i a preu taxat. L’acció de l’Administració de l’Estat es pot situar aquí a partir de subvencions o flexibilitzant les tipologies d’habitatge a edificar en les actuacions de sòl protegibles. A la Generalitat correspondria obtenir sòl establint mesures de pressió fiscal sobre els solars amb usos no corresponents amb la seva destinació urbanística. A banda de l’obtenció de sòl, la política d’habitatge hauria de potenciar el mercat de lloguer, incorporant-hi habitatges desocupats rehabilitats, i dissenyar mesures per a col·lectius específics, com la població jove o la vella, facilitant l’accés a l’habitatge en uns casos i l’alliberament del parc ocupat en uns altres.