L'oferta de lloguer a la ciutat de Barcelona

L’article caracteritza el parc d’habitatges i el mercat de lloguer a la ciutat de Barcelona, analitzant variables com els lloguers mitjans o les superfícies dels habitatges als diferents districtes. Una oferta que suposa el 37% del mercat immobiliari a la ciutat i que es caracteritza per l’antiguitat de les unitats, amb el 85% d’habitatges amb més de 25 anys. Aquest risc de degradació del parc fa pensar en dues conseqüències previsibles: que sigui orientat cada vegada cap a públics amb menys poder adquisitiu i que basculi cap al mercat de venda, amb el tancament d’aquesta via d’entrada al mercat de l’habitatge. L’estoc de pisos en lloguer constitueix un terç dels habitatges principals ocupats i no es tracta doncs d’un règim amb incidència marginal. Tot i així, el nombre d’habitatges ocupats en lloguer disminueix de forma constant durant els darrers vint anys i encara que l’oferta, els fluxos d’entrada, augmenta de forma sostinguda, els fluxos de sortida tenen una magnitud superior. Es tracta, finalment, d’un mercat polaritzat per uns usuaris joves que concentren tota la mobilitat i unes famílies protegides per la congelació de rendes i els contractes indefinits. La conservació i millora d’aquest parc precisa d’una política de rendes definida i d’un millor tractament fiscal de les obres de rehabilitació.