L'habitatge a Barcelona : estat de la qüestió i alternatives

L’article planteja, primer, una diagnosi de la problemàtica de l’habitatge a Barcelona a partir d’una caracterització del teixit residencial i de l’evolució dels estocs tant de població com d’habitatge. A continuació, es proposen possibles línies estratègiques d’actuació per solucionar els actuals dèficit d’habitatge. En primer lloc, fomentar un ús més intensiu del parc existent, bé afavorint la rehabilitació, bé utilitzant els habitatges buits, o a partir de la realització dels potencials edificables que existeixen. Aquests potencials podrien concretar-se, d’una banda, amb operacions de reforma de polígons d’habitatge públic i de renovació urbana. D’una altra, construint als solars amb romanents d’edificabilitat o destinant a habitatge una part de l’edificabilitat que tenen atribuïda les zones industrials de la ciutat, afavorint, a més a més, la conformació d’àrees mixtes d’activitat econòmica i residència. En segon lloc, facilitar l’accés a l’habitatge, amb una millora quantitativa de l’oferta, la creació d’habitatge assequible i la definició de programes d’ajuda. En tercer lloc, intensificar les actuacions durant els pròxims deu anys per aprofitar la demanda interna d’habitatges generada per la ciutat i fer front a la demanda dels volums de població jove arribats a l’edat d’emancipació.